Etiqueta: Traducció

Novetat: «Plovien ocells», de Jocelyne Saucier

Jocelyne Saucier
Plovien ocells 
Traducció del francès de Marta Hernández Pibernat
Microclimes, 25
Pàgines: 216
ISBN: 978-84-126620-9-2
PVP amb IVA: 18,50 €
Títol original i any de publicació: Il pleuvait des oiseaux, 2011
Data de publicació: 13 de març de 2024

Aquesta és la història de tres homes que han triat retirar-se del món i viure als boscos del nord del Canadà. Són tres homes peculiars, ja ancians, que estimen la llibertat. Un dia, tanmateix, algú arriba fins al seu amagatall. Una fotògrafa que busca un dels últims supervivents dels Grans Incendis, un tal Boychuck, els ha trobat. I no és l’única. Poc després apareix la Marie-Desneige, una dona petitona de més de vuitanta anys que arribarà com una brisa lleugera que els esvalotarà la vida. Mentre intenten entendre la història del Boychuck, l’ordre habitual al racó secret del bosc quedarà capgirat i una cosa impensable i extraordinària sorgirà entre tots plegats.

Premi dels Cinc Continents de la Francofonia
Premi Ringuet atorgat per l’Acadèmia de les Lletres del Quebec
Premi Literari dels Estudiants
Premi dels Lectors CBC
Premi França-Quebec
Premi Nollegiu 2018

Jocelyne Saucier (Clair, Nova Brunswick, 1948) va estudiar ciències polítiques i periodisme. És una de les escriptores més respectades del Quebec i, entre altres llibres, ha publicat A tren perdut, editat per minúscula en aquesta mateixa col·lecció. Amb Plovien ocells (2011), la seva quarta novel·la, va obtenir, entre d’altres, el Premi dels Cinc Continents de la Francofonia, el Premi Ringuet atorgat per l’Acadèmia de les Lletres del Quebec, el Premi Literari dels Estudiants, el Premi dels Lectors CBC i el Premi França-Quebec.

«Saucier s’ha superat a si mateixa. […] Quina força! I quina humanitat! És una maga de l’ànima.» Le Devoir

«La novel·lista Jocelyne Saucier confirma amb aquest treball la bellesa penetrant de la seva ploma.» Le Libraire

«Mostra que l’amor —com l’esperança i el desig de llibertat— no té edat. Una meravella.» Montréal

«Una història plena de tacte i delicadesa. Emocionant i, de vegades, trista. Però, al final, el que hi predomina és la bellesa i la brillantor.» Le Soleil

Novetat: «Nostra Senyora del Nil», de Scholastique Mukasonga

Scholastique Mukasonga
Nostra Senyora del Nil
Traducció del francès de Marta Hernández Pibernat
Col·lecció Microclimes, 24
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-126620-7-8
PVP amb IVA: 21 €
Títol original i any de publicació: Notre-Dame du Nil, 2012
Data de publicació: 21 de febrer del 2024

«No hi ha cap institut millor que l’institut Notre-Dame du Nil. Tampoc n’hi ha cap de més alt. Dos mil cinc-cents metres, anuncien orgullosos els professors blancs. Dos mil quatre-cents noranta-tres, els corregeix la germana Lydwine, la professora de geografia.» A Ruanda, al principi dels anys 1970 i sota el govern hutu, una quota limita al deu per cent la proporció de tutsis que pot admetre l’institut Nostra Senyora del Nil. Aquest centre educatiu, aïllat i d’accés difícil, és el que trien les famílies adinerades del país perquè les seves filles, lluny de les temptacions de la capital, es formin com a bones esposes cristianes, preparades per al matrimoni de conveniència que les espera. Durant la interminable estació de les pluges, la lluita d’unes adolescents per l’amistat, el poder i l’acceptació converteix l’institut en un microcosmos que reflecteix la tensió ètnica creixent i el clima de violència que portaran al genocidi dels tutsis el 1994. Nostra Senyora del Nil, premi Renaudot 2012, és una novel·la magnífica i devastadora sobre un país dividit i una societat que es precipita cap a l’horror.

Scholastique Mukasonga

Nascuda a Ruanda i d’ètnia tutsi, va completar els seus estudis com a assistent social a Burundi, on es va haver d’exiliar a la dècada de 1970, i actualment viu a França. És autora de les obres autobiogràfiques Inyenzi ou les Cafards (2006), escrita després de tornar per primer cop al seu país, i Un si beau diplôme (2018). Altres llibres seus són La Femme aux pieds nus (2008, premi Seligmann contra el racisme i la intolerància), els reculls de relats L’Iguifou (2010, premi Paul-Bourdari i premi Renaissance) i Ce que murmurent les collines (2015, premi Société des gens de lettres) i les novel·les Nostra Senyora del Nil (premi Renaudot, premi Ahmadou-Kourouma i premi Océans France Ô), Cœur Tambour (2016) i Sister Deborah (2022). El 2021 va rebre el premi Simone de Beauvoir per la llibertat de les dones. És Chevalier des Arts et des Lettres.

 

El 2024 es commemora el trigèsim aniversari del genocidi de Ruanda.

Scholastique Mukasonga visita Barcelona per presentar l’obra el 21 de febrer al CCCB.

És poc freqüent llegir obres tan subtils sobre temes tan tràgics. Scholastique Mukasonga és una escriptora delicada i profunda. Patrick Besson, membre del jurat del premi Renaudot 2012

El poder electritzant de l’obra mestra de Mukasonga prové de la seva lleugeresa enganyosa, de la dansa macabra de les intrigues de dormitori al caire de l’apocalipsi. New York Review of Books

Amb una escriptura evocadora, alhora poètica i càustica, Mukasonga reprodueix, darrere les portes tancades d’un institut, les tensions d’un país que pateix. Clémentine Baron, Le Magazine Littéraire

Nostra Senyora del Nil és la primera novel·la de Scholastique Mukasonga i el llibre en què esclata, límpid, el seu talent. Corinne Moncel, Afrique-Asie

L’estil de Mukasonga és molt lleuger i cautivador, i en canvi la seva història no podria ser més ombrívola. El final és violent, desolador i del tot creïble. The Guardian

És un llibre tan brillant que m’ha deixat sense alè. Tsitsi Dangarembga

Una història inigualable sobre el pas a l’edat adulta. Telegraph

 Amb Nostra Senyora del Nil, Mukasonga arriba al cim del seu talent. Times Literary Supplement

El formidable talent de Mukasonga converteix aquesta novel·la en una història magistral sobre el genocidi i el colonialisme, en una exploració profundament commovedora de la crueltat humana i de l’esperança tossuda que la sobreviu. Maaza Mengiste

Mukasonga ha transformat el dolor, el greuge i la ràbia en art. Nostra Senyora del Nil ens exigeix que ens preguntem com i on comença la violència, i ofereix una visió clara d’un món que s’enfonsa. Aminatta Forna

 

Novetat: «La meva Lwów», de Józef Wittlin

Józef Wittlin
La meva Lwów
Traducció del polonès de Jerzy Sławomirski i Anna Rubió
Col·lecció Microclimes, 23
Pàgines: 100
ISBN: 978-84-125053-9-9
PVP amb IVA: 15 €
Títol original i any de publicació: Mój Lwów, 1946
Data de publicació: 11 d'octubre del 2023

«Sento les veus de milers d’ombres. Sento les seves rialles: les rialles dels morts, i també les dels vius que tanmateix són tan lluny que només llancen ombres sobre els meus records. Hi ha moltes formes que no reconec. Se’m confonen en la ment, s’han deixatat amb altres formes i han configurat una massa amorfa tot i que pintoresca, d’on s’eleva a través de les estibes de temps passats una flaire intensíssima que em persegueix fins aquí: la flaire d’un lilà blanc. I uns sons obsessius em criden pel meu nom: per exemple, el grinyol del tramvia […]. La meva Lwów! Meva, tot i que no hi vaig néixer, no us ho penséssiu pas! De càlculs minuciosos se’n desprèn que, comptat i debatut, vaig viure-hi divuit anys. No gaires, si tenim en compte que, amb raó o sense, soc considerat un lwowià de soca-rel.» A La meva Lwów, llibre de memòries i retrat únic d’una època perduda, escrit el 1946 a Nova York, l’autor evoca amb una barreja singular d’humor i ironia els llocs i els habitants de la ciutat on va viure la infància i l’adolescència i on es va formar com a escriptor.

«Wittlin és tan líric, està tan ple de vida i d’energia i d’esperança, que encoratja la imaginació a fer-se fèrtil i generosa.»

Philippe Sands

Józef Wittlin va néixer el 1896 a Dmytrów, Galítsia, als confins de l’imperi austrohongarès, i va morir el 1976 a Nova York. Novel·lista, poeta i assagista, és un dels màxims representants de les lletres poloneses. En el conjunt de la seva obra destaca la novel·la Sól ziemi (La sal de la terra), que evoca amb tendresa el desconcert dels soldats reclutats per combatre en la Primera Guerra Mundial. Quan era petit, la seva família, d’origen jueu i llengua polonesa, es va traslladar a Lwów, aleshores Lemberg i actualment part d’Ucraïna. Més tard va estudiar a la Universitat de Viena, i en aquesta ciutat va freqüentar la tertúlia de Karl Kraus i els cafès literaris i va conèixer Rainer Maria Rilke i Joseph Roth, l’obra del qual va traduir al polonès; l’amistat amb Roth es va mantenir al llarg del temps. Posteriorment va viure, a més de Polònia, a Itàlia i França, i amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial es va traslladar als Estats Units. Des del 1964 va visitar diverses vegades Espanya, on s’havia instal·lat la seva filla, i a Madrid es va relacionar amb nombrosos poetes, entre els quals Vicente Aleixandre i Carlos Bousoño, i en va traduir algunes obres al polonès.

Novetat: «A tren perdut», de Jocelyne Saucier

Jocelyne Saucier
A tren perdut
Traducció del francès de Marta Hernández Pibernat
Col·lecció Microclimes, 22
Pàgines: 272
ISBN: 978-84126620-1-6
PVP amb IVA: 19,50 €
Títol original i any de publicació: À train perdu, 2020
Data de publicació: 11 d'octubre del 2023

«El 24 de setembre del 2012, la Gladys Comeau va pujar a bord del Northlander i no se la va tornar a veure mai més a Swastika, que no és una ciutat, ni tan sols un poble, tot just un llogaret situat al costat de la via del tren. Comença aleshores el vagareig, el de la Gladys i el meu, perquè això és el relat del viatge de la Gladys Comeau pels trens del nord d’Ontario i el Quebec, que la duran al sud, després a l’oest, tot seguit a l’est, després una altra vegada cap al nord.» Un halo de misteri recorre l’intent de descriure les vicissituds ferroviàries de la Gladys —que inclouen algunes trobades extraordinàries— perquè ningú sap el motiu que l’ha empès a allunyar-se de casa seva, on tenia una vida aparentment satisfactòria. El 2021, A tren perdut va rebre una menció d’excel·lència de la Société des écrivains francophones d’Amérique. Segons el jurat, es tracta d’«una novel·la d’aventures a la recerca de la felicitat amb el teló de fons d’una road movie.» El viatge de la Gladys també revela alguns universos poc coneguts i és, en última instància, un bell al·legat a favor del tren.

Jocelyne Saucier, per primera vegada en català.

Jocelyne Saucier (Clair, Nova Brunswick, 1948) va estudiar ciències polítiques i periodisme. És una de les escriptores més respectades del Quebec. El 2021 va rebre L’Ordre des arts et des lettres du Québec. Il pleuvait des oiseaux (2011, per la qual va rebre el Premi dels Cinc Continents de la Francofonia), la seva quarta novel·la —que editorial minúscula publicarà pròximament—, va rebre una acollida molt càlida de la crítica i els lectors. Les héritiers de la mine (2000), la seva segona novel·la, va ser finalista del Premi França-Quebec i, en la traducció castellana publicada per aquesta editorial –Los herederos de la mina—, del Llibreter 2021.

Novetat: «Dues vides», d’Emanuele Trevi

Emanuele Trevi
Dues vides
Traducció de l’italià d'Anna Casassas
Col·lecció Microclimes, 21
Pàgines: 136
ISBN: 978-84-125053-4-4
PVP amb IVA: 15 €
Títol original i any de publicació: Due vite, 2020
Data de publicació: 8 de juny del 2022

A primera vista, aquest llibre es presenta com la història de dues vides, la de Rocco Carbone i Pia Pera, escriptors morts prematurament i vinculats per una profunda amistat. Trevi descriu les seves diferents naturaleses, en redibuixa els trets i els comportaments. Tanmateix, l’enorme i suggerent singularitat del text no rau en l’intent impossible de restaurar dues existències, sinó en un d’aquells fenòmens misteriosos al voltant dels quals gira la literatura: l’amistat. «Tot i tenir obsessions diverses i inconciliables –diu Trevi a les pàgines inicials—, el seu lligam va ser transparent i feliç fins al final, com passa quan Eros, aquest infame ociós, no hi fica el nas.»

 Premi Strega 2021

Emanuele Trevi (Roma, Itàlia, 1964) és escriptor i crític, col·laborador del Corriere della Sera i il manifesto. Entre les seves obres destaquen: I cani del nulla (2003), Senza verso. Un’estate a Roma (2004), Il libro della gioia perpetua (2010), Qualcosa di scritto (2012), Il popolo di legno (2015) i Sogni e favole (2019). Dues vides (2020) va rebre el Premi Strega l’any 2021.

«Un llibre capaç de transformar la intimitat i la malenconia en literatura, universalitzant-les i apropant-les a la vida de tothom. I és un llibre que no s’assembla a cap altre.» Francesco Piccolo

«Trevi aconsegueix explicar en paral·lel dos personatges molt diferents, dues vides desafortunades, totes dues acabades prematurament, dues vocacions artístiques diferents. I el que és més excepcional: Trevi sap transformar-los d’històries reals en literatura.» Edoardo Albinati

«És difícil trobar una paraula irrellevant […]; o una frase que no es mogui horitzontalment i verticalment, carregada alhora d’energia propulsora i gravetat. […] En cada remordiment hi ha un tresor amagat: ser desenterrat potser amb dificultat, polit amb l’abnegació que es mereix i compartit amb la generositat dels mitjans que és la recompensa de la veritable literatura.» Livia Manera

«Emanuele Trevi recorre l’amistat que el lligava a Rocco Carbone i Pia Pera (…). Ho fa en una “novel·la” –definició que li queda petita– barrejant ficció, autobiografia, biografia i crítica en un estil inconfusible i fascinant que sempre es posa a prova perquè “l’únic important en aquest tipus de retrats escrits és buscar la distància correcta, que és l’estil de la singularitat.»» Alessandro Beretta

 

Novetat: «Coses petites com aquestes», de Claire Keegan

Claire Keegan
Coses petites com aquestes
Traducció de l’anglès de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hérnandez
Col·lecció Micra
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-123858-8-5
PVP amb IVA: 13,50 €
Títol original i any de publicació: Small Things Like These, 2021 
Data de publicació: 30 de març del 2022

El 1985, a New Ross (Irlanda), el comerciant de carbó i llenya Bill Furlong, fill de mare soltera i pare de família devot, encara la campanya de Nadal. Entre els seus clients hi ha el convent de monges que regenta un internat per a noies i una bugaderia, on descobrirà coses que s’hauria estimat més no saber. Deu anys després de Tres llums, Claire Keegan publica un relat d’ambient nadalenc i to dickensià basat en el cas de les bugaderies de les Magdalenes que va sacsejar la societat irlandesa a la darreria del segle xx, amb el rerefons del pacte de silenci que va ajudar a encobrir-lo. En aquesta petita obra mestra, inquietant i esperançadora, l’escriptora planteja el conflicte etern entre conveniència i moralitat.

Claire Keegan (1968), nascuda al comtat de Wicklow (Irlanda), va estudiar a la Universitat Loyola de Nova Orleans, a la Universitat de Gal·les (Cardiff) i al Trinity College de Dublín, i ha donat classe a la Universitat de Gal·les i, com a professora visitant, a la Villanova University de Filadèlfia. Ha publicat, a més de Coses petites com aquestes, Tres llums, editat en aquesta mateixa col·lecció, i dos reculls de relats, Antarctica (1999) i Walk the Blue Fields (2007). Keegan ha obtingut, entre altres reconeixements, el premi William Trevor, el premi Rooney de literatura irlandesa, el premi Olive Cook i el premi Davy Byrnes. Des del 2019 ensenya escriptura creativa al Trinity College de Dublín.

«Un relat meravellós de valor i compassió. […] El millor que he llegit en una bona temporada.» Douglas Stuart (guanyador del premi Booker 2020)

«Meravellós: exacte, glacial i tendre alhora.» Sarah Moss

«Una obra mestra inquietant i esperançadora.» Sinéad Gleeson

«Una sola de les frases de Keegan pot contenir volums d’història social.» Hilary Mantel

«Extraordinari. Claire Keegan fa que els seus moments siguin reals, i després fa que importin.» Colm Tóibín

«Aquest llibre és un autèntic regal, un xoc txekhovià sublim.» Andrew O’Hagan

«Una història moral sense fals sentimentalisme, plena d’autenticitat.» David Hayden

«Tot, en aquest relat remarcable, té alguna cosa de miraculós. És realment exquisit.» Lucy Scholes, The Telegraph

 

Novetat: «I tot això. Una comèdia profètica», de Rose Macaulay

Rose Macaulay
I tot això. Una comèdia profètica
Traducció de l’anglès de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hernández
Microclimes, 20
ISBN: 978-84-123858-2-3
Pàgines: 280
Preu amb IVA: 19 €
Data de publicació: 20 d’octubre del 2021

Publicat el 1918, reeditat el 1919 i després oblidat, I tot això. Una comèdia profètica és un clàssic de ciència-ficció la recent recuperació del qual s’ha celebrat com un gran esdeveniment. Uns anys després de la Gran Guerra, i amb l’objectiu que no n’hi hagi cap altra de semblant, el Ministeri de Cervells classifica els ciutadans en diferents categories segons el seu nivell d’intel·ligència i estableix un sistema rígid d’autoritzacions per casar-se i tenir fills. Tanmateix, el projecte topa amb la resistència de la població i dona lloc a paradoxes com la que viuen la funcionària del Ministeri Kitty Grammont i el ministre i ideòleg del sistema, Nicholas Chester, amb la premsa sempre a l’aguait. I tot això és una novel·la satírica que denuncia els règims basats en l’enginyeria social i la manipulació dels mitjans des d’un punt de vista feminista. El llibre precedeix catorze anys la cèlebre novel·la Un món feliç (1932), d’Aldous Huxley, el qual, per cert, visitava Rose Macaulay amb freqüència quan ella escrivia I tot això.

 Rose Macaulay (1881-1958) va néixer a Rugby, en una família d’intel·lectuals i clergues anglicans. Va passar la major part de la infància a Varazze, una petita ciutat costanera d’Itàlia. El 1894 va tornar a Anglaterra, on, després d’estudiar història moderna a Oxford, va començar una carrera fulgurant com a escriptora i periodista. Viatgera incansable, va ser amiga de personatges com Virginia Woolf, E. M. Forster, Vita Sackville-West, Ivy Compton-Burnett i W. H. Auden. Autora prolífica que va abastar tots els gèneres, el 1956 va rebre el prestigiós James Tait Black Memorial Prize per The Towers of Trebizond.

«I tot això és una distopia estranya que es qüestiona la ideologia dels líders que estan al servei de l’autoritarisme mentre se centra en les experiències de dones treballadores i independents. Té un segle d’antiguitat i continua sent inesperadament actual.» Women’s Review of Books

 «L’escriptura de Rose Macaulay és commovedora, divertida, d’una imaginació única. Aquest llibre no s’ha de tornar a oblidar.» Claire Kohda Hazelton, The Guardian

 

Novetat: «Maria i altres relats», de Marisa Madieri

Marisa Madieri
Maria i altres relats
Postfaci de Claudio Magris
Traducció de l’italià de Marta Hernández Pibernat
Col·lecció Micra
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-122111-7-7
PVP amb IVA: 13 €
A les llibreries a partir del: 2 de juny del 2021

«En aquests relats, encís i desencís, festa sensual de la vida i misteri esbalaït del seu buidament coexisteixen i s’entrellacen de continu. […] En aquest llibret hi ha molta aigua, molt de mar. Paisatge també de llunyania i solitud, de melancolia o de tragèdia, però sobretot de plenitud i d’abandó, d’existència compartida i viscuda a fons, com un estiu gloriós i inesgotable. Em sembla que el seu paisatge marí —amb aquelles platges blanques, aquelles ribes suaus i abruptes, aquella estesa sens fi— també és una transposició del mar de les costes i les illes adriàtiques —Trieste, però especialment Salvore, Rovigno, Cherso, Lussino—, que són un paisatge fundador, real i simbòlic, de la seva història, meva i dels nostres fills.»

Del postfaci de Claudio Magris

 Marisa Madieri (Fiume 1938-Trieste 1996) va abandonar de petita la seva ciutat natal —l’actual Rijeka, a Croàcia—. La seva família es va instal·lar a Trieste, on l’autora va viure des d’aleshores. És autora de Verd aigua (editorial minúscula, 2010) i La radura.

De Verd aigua se n’ha dit:

«Una autèntica novel·la de frontera, de gratitud […], amb una nostàlgia positiva. […] L’autora rescata aquests cristalls de la memòria que són perles.» Xavier Antich

«Un llibre extraordinari, meravellós. […] Una joia en què l’autora repesca les anècdotes de la infantesa i les converteix en un lloc on viure.» Eduard Márquez

«Les pàgines de Verd aigua són d’una senzillesa deliciosa […]. Una petita joia que es llegeix d’una glopada.» Marta Orriols

«Una prosa refinada i serena, d’estil exacte i depurat que per moments fa pensar en la poesia clàssica llatina.» Henar Morera

 

Novetat: «Història del meu colomar i altres relats», d’Isaak Bàbel

 

Isaak Bàbel
Història del meu colomar i altres relats
Traducció del rus de Miquel Cabal Guarro 
Microclimes, 19 
ISBN: 978-84-120920-8-0
Pàgines: 152
Preu amb IVA: 16 €
Data de publicació: 2 de setembre del 2020

«Isaak Bàbel escriu aquests relats al llarg de la seva carrera literària, entre els anys 1915 i 1930 –explica Ricard San Vicente a la “Nota sobre l’obra” inclosa en aquest volum–, intercalant aquestes petites peces en primera persona amb la resta de la seva obra. A banda de dos textos pròpiament autobiogràfics, aquest volum aplega el cicle que Isaak Bàbel va voler publicar amb el títol d’Història del meu colomar; un conjunt de relats amb què l’autor es proposava recrear el seu temps i fer un esbós de l’incipient món soviètic, rus i jueu on li va tocar viure. […] Els textos van aparèixer en diverses revistes, i se sap que l’autor volia lliurar el llibre ja acabat el 1939. Però els serveis de l’NKVD van arrestar Isaak Bàbel el 15 de maig d’aquell mateix any i van requisar-li tots els manuscrits. Amb la desaparició dels textos i l’assassinat de l’autor, continuarà sent sempre una incògnita si és una obra acabada o no. […] El que avui veiem n’és l’últim esborrany, un exemple del joc narratiu i verbal que l’autor ens volia oferir.»

 Isaak Bàbel (Odessa 1894 – Moscou 1940) va ser un escriptor i traductor rus. Va donar suport a la Revolució Russa (1917) i es va incorporar a l’Exèrcit Roig, experiència que recull a La Cavalleria Roja (1926). Considerat un mestre del relat i traduït ja al seu temps a diverses llengües, la cruesa i el realisme de les seves cròniques li van suposar l’enemistat personal de Stalin. Empresonat el 1939, va morir executat. La seva obra inclou peces teatrals, guions cinematogràfics, cròniques periodístiques i relats com els que es presenten aquí, que li van donar fama internacional i el van convertir en un renovador del gènere.

 

«Kafka i Bàbel són les coordenades europees del segle xx.»

Cynthia Ozick

«Un talent d’enorme energia i audàcia.»

Lionel Trilling

«Condueix el lector cap a una nova visió del món.»

Alfred Kazin