Jocelyne Saucier Plovien ocells Traducció del francès de Marta Hernández PibernatMicroclimes, 25 Pàgines: 216 ISBN: 978-84-126620-9-2 PVP amb IVA: 18,50 € Títol original i any de publicació: Il pleuvait des oiseaux, 2011 Data de publicació: 13 de març de 2024
Aquesta és la història de tres homes que han triat retirar-se del món i viure als boscos del nord del Canadà. Són tres homes peculiars, ja ancians, que estimen la llibertat. Un dia, tanmateix, algú arriba fins al seu amagatall. Una fotògrafa que busca un dels últims supervivents dels Grans Incendis, un tal Boychuck, els ha trobat. I no és l’única. Poc després apareix la Marie-Desneige, una dona petitona de més de vuitanta anys que arribarà com una brisa lleugera que els esvalotarà la vida. Mentre intenten entendre la història del Boychuck, l’ordre habitual al racó secret del bosc quedarà capgirat i una cosa impensable i extraordinària sorgirà entre tots plegats.
Premi dels Cinc Continents de la Francofonia Premi Ringuet atorgat per l’Acadèmia de les Lletres del Quebec Premi Literari dels Estudiants Premi dels Lectors CBC Premi França-Quebec Premi Nollegiu 2018
Jocelyne Saucier (Clair, Nova Brunswick, 1948) va estudiar ciències polítiques i periodisme. És una de les escriptores més respectades del Quebec i, entre altres llibres, ha publicat A tren perdut, editat per minúscula en aquesta mateixa col·lecció. Amb Plovien ocells (2011), la seva quarta novel·la, va obtenir, entre d’altres, el Premi dels Cinc Continents de la Francofonia, el Premi Ringuet atorgat per l’Acadèmia de les Lletres del Quebec, el Premi Literari dels Estudiants, el Premi dels Lectors CBC i el Premi França-Quebec.
«Saucier s’ha superat a si mateixa. […] Quina força! I quina humanitat! És una maga de l’ànima.» Le Devoir
«La novel·lista Jocelyne Saucier confirma amb aquest treball la bellesa penetrant de la seva ploma.» Le Libraire
«Mostra que l’amor —com l’esperança i el desig de llibertat— no té edat. Una meravella.» Montréal
«Una història plena de tacte i delicadesa. Emocionant i, de vegades, trista. Però, al final, el que hi predomina és la bellesa i la brillantor.» Le Soleil