Etiqueta: Escriptora

Novetat: «Plovien ocells», de Jocelyne Saucier

Jocelyne Saucier
Plovien ocells 
Traducció del francès de Marta Hernández Pibernat
Microclimes, 25
Pàgines: 216
ISBN: 978-84-126620-9-2
PVP amb IVA: 18,50 €
Títol original i any de publicació: Il pleuvait des oiseaux, 2011
Data de publicació: 13 de març de 2024

Aquesta és la història de tres homes que han triat retirar-se del món i viure als boscos del nord del Canadà. Són tres homes peculiars, ja ancians, que estimen la llibertat. Un dia, tanmateix, algú arriba fins al seu amagatall. Una fotògrafa que busca un dels últims supervivents dels Grans Incendis, un tal Boychuck, els ha trobat. I no és l’única. Poc després apareix la Marie-Desneige, una dona petitona de més de vuitanta anys que arribarà com una brisa lleugera que els esvalotarà la vida. Mentre intenten entendre la història del Boychuck, l’ordre habitual al racó secret del bosc quedarà capgirat i una cosa impensable i extraordinària sorgirà entre tots plegats.

Premi dels Cinc Continents de la Francofonia
Premi Ringuet atorgat per l’Acadèmia de les Lletres del Quebec
Premi Literari dels Estudiants
Premi dels Lectors CBC
Premi França-Quebec
Premi Nollegiu 2018

Jocelyne Saucier (Clair, Nova Brunswick, 1948) va estudiar ciències polítiques i periodisme. És una de les escriptores més respectades del Quebec i, entre altres llibres, ha publicat A tren perdut, editat per minúscula en aquesta mateixa col·lecció. Amb Plovien ocells (2011), la seva quarta novel·la, va obtenir, entre d’altres, el Premi dels Cinc Continents de la Francofonia, el Premi Ringuet atorgat per l’Acadèmia de les Lletres del Quebec, el Premi Literari dels Estudiants, el Premi dels Lectors CBC i el Premi França-Quebec.

«Saucier s’ha superat a si mateixa. […] Quina força! I quina humanitat! És una maga de l’ànima.» Le Devoir

«La novel·lista Jocelyne Saucier confirma amb aquest treball la bellesa penetrant de la seva ploma.» Le Libraire

«Mostra que l’amor —com l’esperança i el desig de llibertat— no té edat. Una meravella.» Montréal

«Una història plena de tacte i delicadesa. Emocionant i, de vegades, trista. Però, al final, el que hi predomina és la bellesa i la brillantor.» Le Soleil

Novetat: «Nostra Senyora del Nil», de Scholastique Mukasonga

Scholastique Mukasonga
Nostra Senyora del Nil
Traducció del francès de Marta Hernández Pibernat
Col·lecció Microclimes, 24
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-126620-7-8
PVP amb IVA: 21 €
Títol original i any de publicació: Notre-Dame du Nil, 2012
Data de publicació: 21 de febrer del 2024

«No hi ha cap institut millor que l’institut Notre-Dame du Nil. Tampoc n’hi ha cap de més alt. Dos mil cinc-cents metres, anuncien orgullosos els professors blancs. Dos mil quatre-cents noranta-tres, els corregeix la germana Lydwine, la professora de geografia.» A Ruanda, al principi dels anys 1970 i sota el govern hutu, una quota limita al deu per cent la proporció de tutsis que pot admetre l’institut Nostra Senyora del Nil. Aquest centre educatiu, aïllat i d’accés difícil, és el que trien les famílies adinerades del país perquè les seves filles, lluny de les temptacions de la capital, es formin com a bones esposes cristianes, preparades per al matrimoni de conveniència que les espera. Durant la interminable estació de les pluges, la lluita d’unes adolescents per l’amistat, el poder i l’acceptació converteix l’institut en un microcosmos que reflecteix la tensió ètnica creixent i el clima de violència que portaran al genocidi dels tutsis el 1994. Nostra Senyora del Nil, premi Renaudot 2012, és una novel·la magnífica i devastadora sobre un país dividit i una societat que es precipita cap a l’horror.

Scholastique Mukasonga

Nascuda a Ruanda i d’ètnia tutsi, va completar els seus estudis com a assistent social a Burundi, on es va haver d’exiliar a la dècada de 1970, i actualment viu a França. És autora de les obres autobiogràfiques Inyenzi ou les Cafards (2006), escrita després de tornar per primer cop al seu país, i Un si beau diplôme (2018). Altres llibres seus són La Femme aux pieds nus (2008, premi Seligmann contra el racisme i la intolerància), els reculls de relats L’Iguifou (2010, premi Paul-Bourdari i premi Renaissance) i Ce que murmurent les collines (2015, premi Société des gens de lettres) i les novel·les Nostra Senyora del Nil (premi Renaudot, premi Ahmadou-Kourouma i premi Océans France Ô), Cœur Tambour (2016) i Sister Deborah (2022). El 2021 va rebre el premi Simone de Beauvoir per la llibertat de les dones. És Chevalier des Arts et des Lettres.

 

El 2024 es commemora el trigèsim aniversari del genocidi de Ruanda.

Scholastique Mukasonga visita Barcelona per presentar l’obra el 21 de febrer al CCCB.

És poc freqüent llegir obres tan subtils sobre temes tan tràgics. Scholastique Mukasonga és una escriptora delicada i profunda. Patrick Besson, membre del jurat del premi Renaudot 2012

El poder electritzant de l’obra mestra de Mukasonga prové de la seva lleugeresa enganyosa, de la dansa macabra de les intrigues de dormitori al caire de l’apocalipsi. New York Review of Books

Amb una escriptura evocadora, alhora poètica i càustica, Mukasonga reprodueix, darrere les portes tancades d’un institut, les tensions d’un país que pateix. Clémentine Baron, Le Magazine Littéraire

Nostra Senyora del Nil és la primera novel·la de Scholastique Mukasonga i el llibre en què esclata, límpid, el seu talent. Corinne Moncel, Afrique-Asie

L’estil de Mukasonga és molt lleuger i cautivador, i en canvi la seva història no podria ser més ombrívola. El final és violent, desolador i del tot creïble. The Guardian

És un llibre tan brillant que m’ha deixat sense alè. Tsitsi Dangarembga

Una història inigualable sobre el pas a l’edat adulta. Telegraph

 Amb Nostra Senyora del Nil, Mukasonga arriba al cim del seu talent. Times Literary Supplement

El formidable talent de Mukasonga converteix aquesta novel·la en una història magistral sobre el genocidi i el colonialisme, en una exploració profundament commovedora de la crueltat humana i de l’esperança tossuda que la sobreviu. Maaza Mengiste

Mukasonga ha transformat el dolor, el greuge i la ràbia en art. Nostra Senyora del Nil ens exigeix que ens preguntem com i on comença la violència, i ofereix una visió clara d’un món que s’enfonsa. Aminatta Forna

 

Novetat: «A tren perdut», de Jocelyne Saucier

Jocelyne Saucier
A tren perdut
Traducció del francès de Marta Hernández Pibernat
Col·lecció Microclimes, 22
Pàgines: 272
ISBN: 978-84126620-1-6
PVP amb IVA: 19,50 €
Títol original i any de publicació: À train perdu, 2020
Data de publicació: 11 d'octubre del 2023

«El 24 de setembre del 2012, la Gladys Comeau va pujar a bord del Northlander i no se la va tornar a veure mai més a Swastika, que no és una ciutat, ni tan sols un poble, tot just un llogaret situat al costat de la via del tren. Comença aleshores el vagareig, el de la Gladys i el meu, perquè això és el relat del viatge de la Gladys Comeau pels trens del nord d’Ontario i el Quebec, que la duran al sud, després a l’oest, tot seguit a l’est, després una altra vegada cap al nord.» Un halo de misteri recorre l’intent de descriure les vicissituds ferroviàries de la Gladys —que inclouen algunes trobades extraordinàries— perquè ningú sap el motiu que l’ha empès a allunyar-se de casa seva, on tenia una vida aparentment satisfactòria. El 2021, A tren perdut va rebre una menció d’excel·lència de la Société des écrivains francophones d’Amérique. Segons el jurat, es tracta d’«una novel·la d’aventures a la recerca de la felicitat amb el teló de fons d’una road movie.» El viatge de la Gladys també revela alguns universos poc coneguts i és, en última instància, un bell al·legat a favor del tren.

Jocelyne Saucier, per primera vegada en català.

Jocelyne Saucier (Clair, Nova Brunswick, 1948) va estudiar ciències polítiques i periodisme. És una de les escriptores més respectades del Quebec. El 2021 va rebre L’Ordre des arts et des lettres du Québec. Il pleuvait des oiseaux (2011, per la qual va rebre el Premi dels Cinc Continents de la Francofonia), la seva quarta novel·la —que editorial minúscula publicarà pròximament—, va rebre una acollida molt càlida de la crítica i els lectors. Les héritiers de la mine (2000), la seva segona novel·la, va ser finalista del Premi França-Quebec i, en la traducció castellana publicada per aquesta editorial –Los herederos de la mina—, del Llibreter 2021.

Novetat: «I tot això. Una comèdia profètica», de Rose Macaulay

Rose Macaulay
I tot això. Una comèdia profètica
Traducció de l’anglès de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hernández
Microclimes, 20
ISBN: 978-84-123858-2-3
Pàgines: 280
Preu amb IVA: 19 €
Data de publicació: 20 d’octubre del 2021

Publicat el 1918, reeditat el 1919 i després oblidat, I tot això. Una comèdia profètica és un clàssic de ciència-ficció la recent recuperació del qual s’ha celebrat com un gran esdeveniment. Uns anys després de la Gran Guerra, i amb l’objectiu que no n’hi hagi cap altra de semblant, el Ministeri de Cervells classifica els ciutadans en diferents categories segons el seu nivell d’intel·ligència i estableix un sistema rígid d’autoritzacions per casar-se i tenir fills. Tanmateix, el projecte topa amb la resistència de la població i dona lloc a paradoxes com la que viuen la funcionària del Ministeri Kitty Grammont i el ministre i ideòleg del sistema, Nicholas Chester, amb la premsa sempre a l’aguait. I tot això és una novel·la satírica que denuncia els règims basats en l’enginyeria social i la manipulació dels mitjans des d’un punt de vista feminista. El llibre precedeix catorze anys la cèlebre novel·la Un món feliç (1932), d’Aldous Huxley, el qual, per cert, visitava Rose Macaulay amb freqüència quan ella escrivia I tot això.

 Rose Macaulay (1881-1958) va néixer a Rugby, en una família d’intel·lectuals i clergues anglicans. Va passar la major part de la infància a Varazze, una petita ciutat costanera d’Itàlia. El 1894 va tornar a Anglaterra, on, després d’estudiar història moderna a Oxford, va començar una carrera fulgurant com a escriptora i periodista. Viatgera incansable, va ser amiga de personatges com Virginia Woolf, E. M. Forster, Vita Sackville-West, Ivy Compton-Burnett i W. H. Auden. Autora prolífica que va abastar tots els gèneres, el 1956 va rebre el prestigiós James Tait Black Memorial Prize per The Towers of Trebizond.

«I tot això és una distopia estranya que es qüestiona la ideologia dels líders que estan al servei de l’autoritarisme mentre se centra en les experiències de dones treballadores i independents. Té un segle d’antiguitat i continua sent inesperadament actual.» Women’s Review of Books

 «L’escriptura de Rose Macaulay és commovedora, divertida, d’una imaginació única. Aquest llibre no s’ha de tornar a oblidar.» Claire Kohda Hazelton, The Guardian

 

Novetat: «Maria i altres relats», de Marisa Madieri

Marisa Madieri
Maria i altres relats
Postfaci de Claudio Magris
Traducció de l’italià de Marta Hernández Pibernat
Col·lecció Micra
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-122111-7-7
PVP amb IVA: 13 €
A les llibreries a partir del: 2 de juny del 2021

«En aquests relats, encís i desencís, festa sensual de la vida i misteri esbalaït del seu buidament coexisteixen i s’entrellacen de continu. […] En aquest llibret hi ha molta aigua, molt de mar. Paisatge també de llunyania i solitud, de melancolia o de tragèdia, però sobretot de plenitud i d’abandó, d’existència compartida i viscuda a fons, com un estiu gloriós i inesgotable. Em sembla que el seu paisatge marí —amb aquelles platges blanques, aquelles ribes suaus i abruptes, aquella estesa sens fi— també és una transposició del mar de les costes i les illes adriàtiques —Trieste, però especialment Salvore, Rovigno, Cherso, Lussino—, que són un paisatge fundador, real i simbòlic, de la seva història, meva i dels nostres fills.»

Del postfaci de Claudio Magris

 Marisa Madieri (Fiume 1938-Trieste 1996) va abandonar de petita la seva ciutat natal —l’actual Rijeka, a Croàcia—. La seva família es va instal·lar a Trieste, on l’autora va viure des d’aleshores. És autora de Verd aigua (editorial minúscula, 2010) i La radura.

De Verd aigua se n’ha dit:

«Una autèntica novel·la de frontera, de gratitud […], amb una nostàlgia positiva. […] L’autora rescata aquests cristalls de la memòria que són perles.» Xavier Antich

«Un llibre extraordinari, meravellós. […] Una joia en què l’autora repesca les anècdotes de la infantesa i les converteix en un lloc on viure.» Eduard Márquez

«Les pàgines de Verd aigua són d’una senzillesa deliciosa […]. Una petita joia que es llegeix d’una glopada.» Marta Orriols

«Una prosa refinada i serena, d’estil exacte i depurat que per moments fa pensar en la poesia clàssica llatina.» Henar Morera

 

Novetat: «L’hora novena», d’Alice McDermott

 

Alice McDermott
L’hora novena
Traducció de l’anglès de Marta Hernández i Zahara Méndez
Microclimes, 15
ISBN: 978-84-948348-3-7
Pàgines: 344
Títol original i any de publicació: The Ninth Hour, 2017
Data de publicació: 16 de maig del 2018

 

 

Una tarda del mes de febrer, el Jim, un jove immigrant irlandès, obre l’aixeta del gas al seu pis de Brooklyn. Quan l’Annie, la seva dona, torna a casa, hi ha una explosió. Després de l’incendi, una monja s’ocupa de tot: de l’enterrament del Jim, però sobretot de l’Annie, que està embarassada. Treballant a la bugaderia del convent, l’Annie veu créixer la seva filla Sally i deixa enrere la recança. A Brooklyn, a principis del segle xx, la superstició i la vergonya s’alien per esborrar l’últim gest del Jim. Tanmateix, aquest suïcidi afavoreix unes relacions que posen a prova els límits i les exigències de l’amor i el sacrifici, del perdó i de l’oblit, a través de les generacions.

Alice McDermott (1953) és autora de set novel·les a més de L’hora novena, publicada el 2017: After This, Child of My Heart, Charming Billy (per la qual va rebre el National Book Award el 1998), At Weddings and Wakes, That Night, A Bigamist’s Daughter i Algú (que va aparèixer en aquesta col·lecció el 2015). La seva obra ha sigut finalista del premi Pulitzer tres cops, així com del Los Angeles Times Book Prize i el PEN/Faulkner Award.

«Meravellosament evocadora.» Mary Gordon, The New York Times Book Review

«Una història amb la gràcia d’una espelma votiva en una església fosca.» Times Magazine

 «L’hora novena, com el Brooklyn de Colm Tóibín, evoca un món restringit, més senzill, que pertany al passat. Però McDermott aborda també qüestions grans i universals sobre el que constitueix una bona vida i sobre com viure amb el coneixement de la mort. La seva novel·la abasta la fam, el pecat, la culpa, els secrets i la depressió, tan poc entesa en aquella època. I més: també tracta de l’amor, tant el prohibit com el permès.» NPR

 «Un tour de force… [Alice McDermott] ens recorda els plaers de la ficció literària i el seu poder per il·luminar vides i mons […]. Una virtuosa del llenguatge i la imatge, l’al·lusió i la reflexió, la referència i el símbol […]. McDermott, una vegada més, demostra el seu poder tranquil.» The Boston Globe

«Gran novel·la de McDermott.» Maureen Corrigan, The Wall Street Journal

 «Excel·lent, magistral […]. Hi ha moltes maneres de llegir aquesta bella novel·la: com una tragèdia grega amb el seu cor narratiu i els pecats comesos pels pares, com un conte faulknerià per demostrar una vegada més que “el passat ni tan sols és passat”, com un conte gòtic que lluita amb la fe, el càstig i la redempció a la Flannery O’Connor, o com una novel·la irlandesa en la tradició d’Anne Enright i Colm Tóibín, en què les frases cremen a la pàgina. Però L’hora novena també és una història d’amor, explicada a un ritme lànguid i desolat i amb un final plenament satisfactori.» Lily King, The Washington Post

 «Té un llenguatge gloriós.» Rebecca Mead, The New Yorker