Novetat: «L’hora novena», d’Alice McDermott

 

Alice McDermott
L’hora novena
Traducció de l’anglès de Marta Hernández i Zahara Méndez
Microclimes, 15
ISBN: 978-84-948348-3-7
Pàgines: 344
Títol original i any de publicació: The Ninth Hour, 2017
Data de publicació: 16 de maig del 2018

 

 

Una tarda del mes de febrer, el Jim, un jove immigrant irlandès, obre l’aixeta del gas al seu pis de Brooklyn. Quan l’Annie, la seva dona, torna a casa, hi ha una explosió. Després de l’incendi, una monja s’ocupa de tot: de l’enterrament del Jim, però sobretot de l’Annie, que està embarassada. Treballant a la bugaderia del convent, l’Annie veu créixer la seva filla Sally i deixa enrere la recança. A Brooklyn, a principis del segle xx, la superstició i la vergonya s’alien per esborrar l’últim gest del Jim. Tanmateix, aquest suïcidi afavoreix unes relacions que posen a prova els límits i les exigències de l’amor i el sacrifici, del perdó i de l’oblit, a través de les generacions.

Alice McDermott (1953) és autora de set novel·les a més de L’hora novena, publicada el 2017: After This, Child of My Heart, Charming Billy (per la qual va rebre el National Book Award el 1998), At Weddings and Wakes, That Night, A Bigamist’s Daughter i Algú (que va aparèixer en aquesta col·lecció el 2015). La seva obra ha sigut finalista del premi Pulitzer tres cops, així com del Los Angeles Times Book Prize i el PEN/Faulkner Award.

«Meravellosament evocadora.» Mary Gordon, The New York Times Book Review

«Una història amb la gràcia d’una espelma votiva en una església fosca.» Times Magazine

 «L’hora novena, com el Brooklyn de Colm Tóibín, evoca un món restringit, més senzill, que pertany al passat. Però McDermott aborda també qüestions grans i universals sobre el que constitueix una bona vida i sobre com viure amb el coneixement de la mort. La seva novel·la abasta la fam, el pecat, la culpa, els secrets i la depressió, tan poc entesa en aquella època. I més: també tracta de l’amor, tant el prohibit com el permès.» NPR

 «Un tour de force… [Alice McDermott] ens recorda els plaers de la ficció literària i el seu poder per il·luminar vides i mons […]. Una virtuosa del llenguatge i la imatge, l’al·lusió i la reflexió, la referència i el símbol […]. McDermott, una vegada més, demostra el seu poder tranquil.» The Boston Globe

«Gran novel·la de McDermott.» Maureen Corrigan, The Wall Street Journal

 «Excel·lent, magistral […]. Hi ha moltes maneres de llegir aquesta bella novel·la: com una tragèdia grega amb el seu cor narratiu i els pecats comesos pels pares, com un conte faulknerià per demostrar una vegada més que “el passat ni tan sols és passat”, com un conte gòtic que lluita amb la fe, el càstig i la redempció a la Flannery O’Connor, o com una novel·la irlandesa en la tradició d’Anne Enright i Colm Tóibín, en què les frases cremen a la pàgina. Però L’hora novena també és una història d’amor, explicada a un ritme lànguid i desolat i amb un final plenament satisfactori.» Lily King, The Washington Post

 «Té un llenguatge gloriós.» Rebecca Mead, The New Yorker

Novetat: «Tres llums», de Claire Keegan

Una nena petita passa un estiu en una granja irlandesa amb uns pares d’acollida, sense saber quan tornarà a casa. Entre aquests estranys troba un afecte que fins aleshores no coneixia i descobreix un secret. Claire Keegan ens ofereix un relat molt suggerent, d’una gran bellesa i una immensa fondària emocional, al voltant de la família, l’amor i la pèrdua. Tres llums, guardonat el 2009 amb el Davy Byrnes Irish Writing Award, és una mostra de l’enorme talent de l’autora.

 

Claire Keegan (1968) va néixer a County Wicklow (Irlanda). Als disset anys va viatjar a Nova Orleans (Louisiana) i va estudiar anglès i polítiques a la Loyola University. El 1992 va tornar a Irlanda i va fer un màster d’escriptura creativa a la University of Wales, on també va impartir classe. Ha obtingut el William Trevor Prize, el Rooney Prize for Irish Literature, l’Olive Cook Award i el Davy Byrnes Irish Writing Award. Keegan viu a la Irlanda rural i va ser professora visitant a la Villanova University el 2008.

L’escriptor estatunidenc Richard Ford, que va seleccionar Tres llums com a relat guanyador del Davy Byrnes Irish Writing Award (2009), en la notificació del premi va esmentar l’«apassionant» instint de Keegan per triar les paraules justes, el seu estil «brillant» i la seva «atenció pacient a la transcendència i la finalitat de la vida».

Claire Keegan
Tres llums
Traducció de l’anglès de Marta Hernández i Zahara Méndez
Col·lecció Micra
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-945348-7-4
Data de publicació: 15 de febrer del 2017

 

 

En librerías: «Ferragus, jefe de los Devorantes», de Honoré de Balzac

En 2002 publicamos en la colección Paisajes narrados esta novela de Honoré de Balzac que muchos consideran una de las obras más significativas, por su carácter fundacional, sobre el París moderno. Ahora, catorce años después, la volvemos a proponer a nuestros lectores en una segunda edición revisada por la traductora, Marta Hernández Pibernat.

Honoré de Balzac9788494534829ferragus
Ferragus, jefe de los Devorantes
Traducción del francés de Marta Hernández Pibernat
Paisajes narrados, 7
Páginas: 232
ISBN: 978-84-945348-2-9

Segunda edición revisada por la traductora.

«Un atlas del continente París.»
Italo Calvino

Ferragus comienza a la manera de una película de Murnau o de Fritz Lang. En esta novela de 1833, Balzac incita al lector a deambular por París tras una misteriosa mujer de la mano de su escritura genial y desmesurada. Italo Calvino consideraba el libro «un atlas del continente París» y afirmó que su autor fue «el primero que intuyó la ciudad como lenguaje, como ideología, como condicionante de todo pensamiento, palabra o gesto». Blaise Cendrars, por su parte, escribió que aquí «Balzac esboza el plan psicológico, anatómico, físico, mecánico y económico» de la capital. Lo cierto es que el París moderno, «el más delicioso de los monstruos» según Balzac, es el protagonista del que constituye el primer episodio de la trilogía Historia de los Trece.

Honoré de Balzac (Tours 1799-París 1850), el célebre autor de La comedia humana, comenzó a estudiar derecho en la Sorbona en 1815. Más tarde se dedicó al periodismo, fue editor, tipógrafo e incluso llegó a comprar una fundición de caracteres de imprenta. Con treinta años se dio a conocer al gran público por medio del polémico ensayo Fisiología del matrimonio. Su titánica actividad literaria no lo libró de las dificultades económicas: cambiaba a menudo de casa para eludir a sus acreedores. En 1832 recibió desde Odessa la carta de una admiradora anónima que firmaba «La extranjera». La misteriosa mujer era Madame Hanska, con la que finalmente se casaría en 1850, poco antes de morir. Con ella mantuvo una intensa correspondencia que constituye el mejor comentario a su obra y el testimonio de una de la historias de amor más singulares de su época.