Novetat: «Nostra Senyora del Nil», de Scholastique Mukasonga

Scholastique Mukasonga
Nostra Senyora del Nil
Traducció del francès de Marta Hernández Pibernat
Col·lecció Microclimes, 24
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-126620-7-8
PVP amb IVA: 21 €
Títol original i any de publicació: Notre-Dame du Nil, 2012
Data de publicació: 21 de febrer del 2024

«No hi ha cap institut millor que l’institut Notre-Dame du Nil. Tampoc n’hi ha cap de més alt. Dos mil cinc-cents metres, anuncien orgullosos els professors blancs. Dos mil quatre-cents noranta-tres, els corregeix la germana Lydwine, la professora de geografia.» A Ruanda, al principi dels anys 1970 i sota el govern hutu, una quota limita al deu per cent la proporció de tutsis que pot admetre l’institut Nostra Senyora del Nil. Aquest centre educatiu, aïllat i d’accés difícil, és el que trien les famílies adinerades del país perquè les seves filles, lluny de les temptacions de la capital, es formin com a bones esposes cristianes, preparades per al matrimoni de conveniència que les espera. Durant la interminable estació de les pluges, la lluita d’unes adolescents per l’amistat, el poder i l’acceptació converteix l’institut en un microcosmos que reflecteix la tensió ètnica creixent i el clima de violència que portaran al genocidi dels tutsis el 1994. Nostra Senyora del Nil, premi Renaudot 2012, és una novel·la magnífica i devastadora sobre un país dividit i una societat que es precipita cap a l’horror.

Scholastique Mukasonga

Nascuda a Ruanda i d’ètnia tutsi, va completar els seus estudis com a assistent social a Burundi, on es va haver d’exiliar a la dècada de 1970, i actualment viu a França. És autora de les obres autobiogràfiques Inyenzi ou les Cafards (2006), escrita després de tornar per primer cop al seu país, i Un si beau diplôme (2018). Altres llibres seus són La Femme aux pieds nus (2008, premi Seligmann contra el racisme i la intolerància), els reculls de relats L’Iguifou (2010, premi Paul-Bourdari i premi Renaissance) i Ce que murmurent les collines (2015, premi Société des gens de lettres) i les novel·les Nostra Senyora del Nil (premi Renaudot, premi Ahmadou-Kourouma i premi Océans France Ô), Cœur Tambour (2016) i Sister Deborah (2022). El 2021 va rebre el premi Simone de Beauvoir per la llibertat de les dones. És Chevalier des Arts et des Lettres.

 

El 2024 es commemora el trigèsim aniversari del genocidi de Ruanda.

Scholastique Mukasonga visita Barcelona per presentar l’obra el 21 de febrer al CCCB.

És poc freqüent llegir obres tan subtils sobre temes tan tràgics. Scholastique Mukasonga és una escriptora delicada i profunda. Patrick Besson, membre del jurat del premi Renaudot 2012

El poder electritzant de l’obra mestra de Mukasonga prové de la seva lleugeresa enganyosa, de la dansa macabra de les intrigues de dormitori al caire de l’apocalipsi. New York Review of Books

Amb una escriptura evocadora, alhora poètica i càustica, Mukasonga reprodueix, darrere les portes tancades d’un institut, les tensions d’un país que pateix. Clémentine Baron, Le Magazine Littéraire

Nostra Senyora del Nil és la primera novel·la de Scholastique Mukasonga i el llibre en què esclata, límpid, el seu talent. Corinne Moncel, Afrique-Asie

L’estil de Mukasonga és molt lleuger i cautivador, i en canvi la seva història no podria ser més ombrívola. El final és violent, desolador i del tot creïble. The Guardian

És un llibre tan brillant que m’ha deixat sense alè. Tsitsi Dangarembga

Una història inigualable sobre el pas a l’edat adulta. Telegraph

 Amb Nostra Senyora del Nil, Mukasonga arriba al cim del seu talent. Times Literary Supplement

El formidable talent de Mukasonga converteix aquesta novel·la en una història magistral sobre el genocidi i el colonialisme, en una exploració profundament commovedora de la crueltat humana i de l’esperança tossuda que la sobreviu. Maaza Mengiste

Mukasonga ha transformat el dolor, el greuge i la ràbia en art. Nostra Senyora del Nil ens exigeix que ens preguntem com i on comença la violència, i ofereix una visió clara d’un món que s’enfonsa. Aminatta Forna

 

Novetat: «A tren perdut», de Jocelyne Saucier

Jocelyne Saucier
A tren perdut
Traducció del francès de Marta Hernández Pibernat
Col·lecció Microclimes, 22
Pàgines: 272
ISBN: 978-84126620-1-6
PVP amb IVA: 19,50 €
Títol original i any de publicació: À train perdu, 2020
Data de publicació: 11 d'octubre del 2023







«El 24 de setembre del 2012, la Gladys Comeau va pujar a bord del Northlander i no se la va tornar a veure mai més a Swastika, que no és una ciutat, ni tan sols un poble, tot just un llogaret situat al costat de la via del tren. Comença aleshores el vagareig, el de la Gladys i el meu, perquè això és el relat del viatge de la Gladys Comeau pels trens del nord d’Ontario i el Quebec, que la duran al sud, després a l’oest, tot seguit a l’est, després una altra vegada cap al nord.» Un halo de misteri recorre l’intent de descriure les vicissituds ferroviàries de la Gladys —que inclouen algunes trobades extraordinàries— perquè ningú sap el motiu que l’ha empès a allunyar-se de casa seva, on tenia una vida aparentment satisfactòria. El 2021, A tren perdut va rebre una menció d’excel·lència de la Société des écrivains francophones d’Amérique. Segons el jurat, es tracta d’«una novel·la d’aventures a la recerca de la felicitat amb el teló de fons d’una road movie.» El viatge de la Gladys també revela alguns universos poc coneguts i és, en última instància, un bell al·legat a favor del tren.

Jocelyne Saucier, per primera vegada en català.

Jocelyne Saucier (Clair, Nova Brunswick, 1948) va estudiar ciències polítiques i periodisme. És una de les escriptores més respectades del Quebec. El 2021 va rebre L’Ordre des arts et des lettres du Québec. Il pleuvait des oiseaux (2011, per la qual va rebre el Premi dels Cinc Continents de la Francofonia), la seva quarta novel·la —que editorial minúscula publicarà pròximament—, va rebre una acollida molt càlida de la crítica i els lectors. Les héritiers de la mine (2000), la seva segona novel·la, va ser finalista del Premi França-Quebec i, en la traducció castellana publicada per aquesta editorial –Los herederos de la mina—, del Llibreter 2021.

Novetat: «Coses petites com aquestes», de Claire Keegan

Claire Keegan
Coses petites com aquestes
Traducció de l’anglès de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hérnandez
Col·lecció Micra
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-123858-8-5
PVP amb IVA: 13,50 €
Títol original i any de publicació: Small Things Like These, 2021 
Data de publicació: 30 de març del 2022

El 1985, a New Ross (Irlanda), el comerciant de carbó i llenya Bill Furlong, fill de mare soltera i pare de família devot, encara la campanya de Nadal. Entre els seus clients hi ha el convent de monges que regenta un internat per a noies i una bugaderia, on descobrirà coses que s’hauria estimat més no saber. Deu anys després de Tres llums, Claire Keegan publica un relat d’ambient nadalenc i to dickensià basat en el cas de les bugaderies de les Magdalenes que va sacsejar la societat irlandesa a la darreria del segle xx, amb el rerefons del pacte de silenci que va ajudar a encobrir-lo. En aquesta petita obra mestra, inquietant i esperançadora, l’escriptora planteja el conflicte etern entre conveniència i moralitat.

Claire Keegan (1968), nascuda al comtat de Wicklow (Irlanda), va estudiar a la Universitat Loyola de Nova Orleans, a la Universitat de Gal·les (Cardiff) i al Trinity College de Dublín, i ha donat classe a la Universitat de Gal·les i, com a professora visitant, a la Villanova University de Filadèlfia. Ha publicat, a més de Coses petites com aquestes, Tres llums, editat en aquesta mateixa col·lecció, i dos reculls de relats, Antarctica (1999) i Walk the Blue Fields (2007). Keegan ha obtingut, entre altres reconeixements, el premi William Trevor, el premi Rooney de literatura irlandesa, el premi Olive Cook i el premi Davy Byrnes. Des del 2019 ensenya escriptura creativa al Trinity College de Dublín.

«Un relat meravellós de valor i compassió. […] El millor que he llegit en una bona temporada.» Douglas Stuart (guanyador del premi Booker 2020)

«Meravellós: exacte, glacial i tendre alhora.» Sarah Moss

«Una obra mestra inquietant i esperançadora.» Sinéad Gleeson

«Una sola de les frases de Keegan pot contenir volums d’història social.» Hilary Mantel

«Extraordinari. Claire Keegan fa que els seus moments siguin reals, i després fa que importin.» Colm Tóibín

«Aquest llibre és un autèntic regal, un xoc txekhovià sublim.» Andrew O’Hagan

«Una història moral sense fals sentimentalisme, plena d’autenticitat.» David Hayden

«Tot, en aquest relat remarcable, té alguna cosa de miraculós. És realment exquisit.» Lucy Scholes, The Telegraph

 

Novetat: «I tot això. Una comèdia profètica», de Rose Macaulay

Rose Macaulay
I tot això. Una comèdia profètica
Traducció de l’anglès de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hernández
Microclimes, 20
ISBN: 978-84-123858-2-3
Pàgines: 280
Preu amb IVA: 19 €
Data de publicació: 20 d’octubre del 2021

Publicat el 1918, reeditat el 1919 i després oblidat, I tot això. Una comèdia profètica és un clàssic de ciència-ficció la recent recuperació del qual s’ha celebrat com un gran esdeveniment. Uns anys després de la Gran Guerra, i amb l’objectiu que no n’hi hagi cap altra de semblant, el Ministeri de Cervells classifica els ciutadans en diferents categories segons el seu nivell d’intel·ligència i estableix un sistema rígid d’autoritzacions per casar-se i tenir fills. Tanmateix, el projecte topa amb la resistència de la població i dona lloc a paradoxes com la que viuen la funcionària del Ministeri Kitty Grammont i el ministre i ideòleg del sistema, Nicholas Chester, amb la premsa sempre a l’aguait. I tot això és una novel·la satírica que denuncia els règims basats en l’enginyeria social i la manipulació dels mitjans des d’un punt de vista feminista. El llibre precedeix catorze anys la cèlebre novel·la Un món feliç (1932), d’Aldous Huxley, el qual, per cert, visitava Rose Macaulay amb freqüència quan ella escrivia I tot això.

 Rose Macaulay (1881-1958) va néixer a Rugby, en una família d’intel·lectuals i clergues anglicans. Va passar la major part de la infància a Varazze, una petita ciutat costanera d’Itàlia. El 1894 va tornar a Anglaterra, on, després d’estudiar història moderna a Oxford, va començar una carrera fulgurant com a escriptora i periodista. Viatgera incansable, va ser amiga de personatges com Virginia Woolf, E. M. Forster, Vita Sackville-West, Ivy Compton-Burnett i W. H. Auden. Autora prolífica que va abastar tots els gèneres, el 1956 va rebre el prestigiós James Tait Black Memorial Prize per The Towers of Trebizond.

«I tot això és una distopia estranya que es qüestiona la ideologia dels líders que estan al servei de l’autoritarisme mentre se centra en les experiències de dones treballadores i independents. Té un segle d’antiguitat i continua sent inesperadament actual.» Women’s Review of Books

 «L’escriptura de Rose Macaulay és commovedora, divertida, d’una imaginació única. Aquest llibre no s’ha de tornar a oblidar.» Claire Kohda Hazelton, The Guardian

 

Novetat: «Bon dia, mitjanit», de Jean Rhys

Jean Rhys
Bon dia, mitjanit
Traducció de l’anglès de Dolors Udina
Microclimes, 17
ISBN: 978-84-948366-6-4
Pàgines: 208
Preu amb IVA: 18 €
Títol original i data de publicació: Good Morning, Midnight, 1939
Data de publicació: 4 de setembre del 2019



La Sasha Jansen és una anglesa de mitjana edat que torna a París el 1938 després d’una llarga absència i allà s’enfronta als pensaments i les emocions que li desperta la ciutat on va estimar; tot li recorda que ja no és jove, i sobretot no pot oblidar la pèrdua ni el dolor. Busca consol en la beguda i en les converses amb estranys, alguns tan perduts i desesperats com ella. Els pensaments de la Sasha pivoten entre el passat i el present mentre ella va entrant i sortint de cafès sòrdids i d’habitacions d’hotel la misèria de les quals intenta ignorar dient-se que allà, almenys, serà lluny de qualsevol perill: «Una habitació és un lloc per amagar-se dels llops de fora i això és tot.» A Bon dia, mitjanit la finesa commovedora i la subtil ironia de Jean Rhys entreteixeixen el vagareig de la protagonista amb la seva subjectivitat: «Aquesta maleïda habitació està saturada de passat… És totes les habitacions on he dormit mai, tots els carrers pels quals he caminat mai. Ara tot desfila en una processó ordenada, ondulant, per davant dels meus ulls. Habitacions, carrers, habitacions, carrers…» Una obra mestra en la seva primera traducció al català.

Jean Rhys (Roseau, Dominica,1890 – Exeter, Devon,1979) es va traslladar a Anglaterra als setze anys, per estudiar teatre, però poc després va morir el seu pare i va haver de treballar de corista per guanyar-se la vida. En la dècada de 1920 va viure una temporada a París, on va començar a escriure. Entre el 1927 i el 1939 va publicar un recull de relats i quatre novel·les, l’última de les quals és Bon dia, mitjanit. Després va interrompre la seva activitat literària fins que el 1956, arran de l’adaptació per a la ràdio de Bon dia, mitjanit, la BBC va publicar un anunci al New Statesman per localitzar-la. Aquest renovat interès en la seva obra la va impulsar a reprendre l’escriptura. Així, el 1966 va aparèixer L’ampla mar dels Sargassos i va publicar dos reculls de relats més abans de morir. Està considerada una de les grans escriptores del segle xx.

«Senzillament, la millor novel·lista anglesa viva.» Al Alvarez, 1974