Etiqueta: Novetat

Novetat: «Dues vides», d’Emanuele Trevi

Emanuele Trevi
Dues vides
Traducció de l’italià d'Anna Casassas
Col·lecció Microclimes, 21
Pàgines: 136
ISBN: 978-84-125053-4-4
PVP amb IVA: 15 €
Títol original i any de publicació: Due vite, 2020
Data de publicació: 8 de juny del 2022

A primera vista, aquest llibre es presenta com la història de dues vides, la de Rocco Carbone i Pia Pera, escriptors morts prematurament i vinculats per una profunda amistat. Trevi descriu les seves diferents naturaleses, en redibuixa els trets i els comportaments. Tanmateix, l’enorme i suggerent singularitat del text no rau en l’intent impossible de restaurar dues existències, sinó en un d’aquells fenòmens misteriosos al voltant dels quals gira la literatura: l’amistat. «Tot i tenir obsessions diverses i inconciliables –diu Trevi a les pàgines inicials—, el seu lligam va ser transparent i feliç fins al final, com passa quan Eros, aquest infame ociós, no hi fica el nas.»

 Premi Strega 2021

Emanuele Trevi (Roma, Itàlia, 1964) és escriptor i crític, col·laborador del Corriere della Sera i il manifesto. Entre les seves obres destaquen: I cani del nulla (2003), Senza verso. Un’estate a Roma (2004), Il libro della gioia perpetua (2010), Qualcosa di scritto (2012), Il popolo di legno (2015) i Sogni e favole (2019). Dues vides (2020) va rebre el Premi Strega l’any 2021.

«Un llibre capaç de transformar la intimitat i la malenconia en literatura, universalitzant-les i apropant-les a la vida de tothom. I és un llibre que no s’assembla a cap altre.» Francesco Piccolo

«Trevi aconsegueix explicar en paral·lel dos personatges molt diferents, dues vides desafortunades, totes dues acabades prematurament, dues vocacions artístiques diferents. I el que és més excepcional: Trevi sap transformar-los d’històries reals en literatura.» Edoardo Albinati

«És difícil trobar una paraula irrellevant […]; o una frase que no es mogui horitzontalment i verticalment, carregada alhora d’energia propulsora i gravetat. […] En cada remordiment hi ha un tresor amagat: ser desenterrat potser amb dificultat, polit amb l’abnegació que es mereix i compartit amb la generositat dels mitjans que és la recompensa de la veritable literatura.» Livia Manera

«Emanuele Trevi recorre l’amistat que el lligava a Rocco Carbone i Pia Pera (…). Ho fa en una “novel·la” –definició que li queda petita– barrejant ficció, autobiografia, biografia i crítica en un estil inconfusible i fascinant que sempre es posa a prova perquè “l’únic important en aquest tipus de retrats escrits és buscar la distància correcta, que és l’estil de la singularitat.»» Alessandro Beretta

 

Novetat: «Coses petites com aquestes», de Claire Keegan

Claire Keegan
Coses petites com aquestes
Traducció de l’anglès de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hérnandez
Col·lecció Micra
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-123858-8-5
PVP amb IVA: 13,50 €
Títol original i any de publicació: Small Things Like These, 2021 
Data de publicació: 30 de març del 2022

El 1985, a New Ross (Irlanda), el comerciant de carbó i llenya Bill Furlong, fill de mare soltera i pare de família devot, encara la campanya de Nadal. Entre els seus clients hi ha el convent de monges que regenta un internat per a noies i una bugaderia, on descobrirà coses que s’hauria estimat més no saber. Deu anys després de Tres llums, Claire Keegan publica un relat d’ambient nadalenc i to dickensià basat en el cas de les bugaderies de les Magdalenes que va sacsejar la societat irlandesa a la darreria del segle xx, amb el rerefons del pacte de silenci que va ajudar a encobrir-lo. En aquesta petita obra mestra, inquietant i esperançadora, l’escriptora planteja el conflicte etern entre conveniència i moralitat.

Claire Keegan (1968), nascuda al comtat de Wicklow (Irlanda), va estudiar a la Universitat Loyola de Nova Orleans, a la Universitat de Gal·les (Cardiff) i al Trinity College de Dublín, i ha donat classe a la Universitat de Gal·les i, com a professora visitant, a la Villanova University de Filadèlfia. Ha publicat, a més de Coses petites com aquestes, Tres llums, editat en aquesta mateixa col·lecció, i dos reculls de relats, Antarctica (1999) i Walk the Blue Fields (2007). Keegan ha obtingut, entre altres reconeixements, el premi William Trevor, el premi Rooney de literatura irlandesa, el premi Olive Cook i el premi Davy Byrnes. Des del 2019 ensenya escriptura creativa al Trinity College de Dublín.

«Un relat meravellós de valor i compassió. […] El millor que he llegit en una bona temporada.» Douglas Stuart (guanyador del premi Booker 2020)

«Meravellós: exacte, glacial i tendre alhora.» Sarah Moss

«Una obra mestra inquietant i esperançadora.» Sinéad Gleeson

«Una sola de les frases de Keegan pot contenir volums d’història social.» Hilary Mantel

«Extraordinari. Claire Keegan fa que els seus moments siguin reals, i després fa que importin.» Colm Tóibín

«Aquest llibre és un autèntic regal, un xoc txekhovià sublim.» Andrew O’Hagan

«Una història moral sense fals sentimentalisme, plena d’autenticitat.» David Hayden

«Tot, en aquest relat remarcable, té alguna cosa de miraculós. És realment exquisit.» Lucy Scholes, The Telegraph

 

Novetat: «I tot això. Una comèdia profètica», de Rose Macaulay

Rose Macaulay
I tot això. Una comèdia profètica
Traducció de l’anglès de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hernández
Microclimes, 20
ISBN: 978-84-123858-2-3
Pàgines: 280
Preu amb IVA: 19 €
Data de publicació: 20 d’octubre del 2021

Publicat el 1918, reeditat el 1919 i després oblidat, I tot això. Una comèdia profètica és un clàssic de ciència-ficció la recent recuperació del qual s’ha celebrat com un gran esdeveniment. Uns anys després de la Gran Guerra, i amb l’objectiu que no n’hi hagi cap altra de semblant, el Ministeri de Cervells classifica els ciutadans en diferents categories segons el seu nivell d’intel·ligència i estableix un sistema rígid d’autoritzacions per casar-se i tenir fills. Tanmateix, el projecte topa amb la resistència de la població i dona lloc a paradoxes com la que viuen la funcionària del Ministeri Kitty Grammont i el ministre i ideòleg del sistema, Nicholas Chester, amb la premsa sempre a l’aguait. I tot això és una novel·la satírica que denuncia els règims basats en l’enginyeria social i la manipulació dels mitjans des d’un punt de vista feminista. El llibre precedeix catorze anys la cèlebre novel·la Un món feliç (1932), d’Aldous Huxley, el qual, per cert, visitava Rose Macaulay amb freqüència quan ella escrivia I tot això.

 Rose Macaulay (1881-1958) va néixer a Rugby, en una família d’intel·lectuals i clergues anglicans. Va passar la major part de la infància a Varazze, una petita ciutat costanera d’Itàlia. El 1894 va tornar a Anglaterra, on, després d’estudiar història moderna a Oxford, va començar una carrera fulgurant com a escriptora i periodista. Viatgera incansable, va ser amiga de personatges com Virginia Woolf, E. M. Forster, Vita Sackville-West, Ivy Compton-Burnett i W. H. Auden. Autora prolífica que va abastar tots els gèneres, el 1956 va rebre el prestigiós James Tait Black Memorial Prize per The Towers of Trebizond.

«I tot això és una distopia estranya que es qüestiona la ideologia dels líders que estan al servei de l’autoritarisme mentre se centra en les experiències de dones treballadores i independents. Té un segle d’antiguitat i continua sent inesperadament actual.» Women’s Review of Books

 «L’escriptura de Rose Macaulay és commovedora, divertida, d’una imaginació única. Aquest llibre no s’ha de tornar a oblidar.» Claire Kohda Hazelton, The Guardian

 

Novetat: «Maria i altres relats», de Marisa Madieri

Marisa Madieri
Maria i altres relats
Postfaci de Claudio Magris
Traducció de l’italià de Marta Hernández Pibernat
Col·lecció Micra
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-122111-7-7
PVP amb IVA: 13 €
A les llibreries a partir del: 2 de juny del 2021

«En aquests relats, encís i desencís, festa sensual de la vida i misteri esbalaït del seu buidament coexisteixen i s’entrellacen de continu. […] En aquest llibret hi ha molta aigua, molt de mar. Paisatge també de llunyania i solitud, de melancolia o de tragèdia, però sobretot de plenitud i d’abandó, d’existència compartida i viscuda a fons, com un estiu gloriós i inesgotable. Em sembla que el seu paisatge marí —amb aquelles platges blanques, aquelles ribes suaus i abruptes, aquella estesa sens fi— també és una transposició del mar de les costes i les illes adriàtiques —Trieste, però especialment Salvore, Rovigno, Cherso, Lussino—, que són un paisatge fundador, real i simbòlic, de la seva història, meva i dels nostres fills.»

Del postfaci de Claudio Magris

 Marisa Madieri (Fiume 1938-Trieste 1996) va abandonar de petita la seva ciutat natal —l’actual Rijeka, a Croàcia—. La seva família es va instal·lar a Trieste, on l’autora va viure des d’aleshores. És autora de Verd aigua (editorial minúscula, 2010) i La radura.

De Verd aigua se n’ha dit:

«Una autèntica novel·la de frontera, de gratitud […], amb una nostàlgia positiva. […] L’autora rescata aquests cristalls de la memòria que són perles.» Xavier Antich

«Un llibre extraordinari, meravellós. […] Una joia en què l’autora repesca les anècdotes de la infantesa i les converteix en un lloc on viure.» Eduard Márquez

«Les pàgines de Verd aigua són d’una senzillesa deliciosa […]. Una petita joia que es llegeix d’una glopada.» Marta Orriols

«Una prosa refinada i serena, d’estil exacte i depurat que per moments fa pensar en la poesia clàssica llatina.» Henar Morera

 

Novetat: «Història del meu colomar i altres relats», d’Isaak Bàbel

 

Isaak Bàbel
Història del meu colomar i altres relats
Traducció del rus de Miquel Cabal Guarro 
Microclimes, 19 
ISBN: 978-84-120920-8-0
Pàgines: 152
Preu amb IVA: 16 €
Data de publicació: 2 de setembre del 2020

«Isaak Bàbel escriu aquests relats al llarg de la seva carrera literària, entre els anys 1915 i 1930 –explica Ricard San Vicente a la “Nota sobre l’obra” inclosa en aquest volum–, intercalant aquestes petites peces en primera persona amb la resta de la seva obra. A banda de dos textos pròpiament autobiogràfics, aquest volum aplega el cicle que Isaak Bàbel va voler publicar amb el títol d’Història del meu colomar; un conjunt de relats amb què l’autor es proposava recrear el seu temps i fer un esbós de l’incipient món soviètic, rus i jueu on li va tocar viure. […] Els textos van aparèixer en diverses revistes, i se sap que l’autor volia lliurar el llibre ja acabat el 1939. Però els serveis de l’NKVD van arrestar Isaak Bàbel el 15 de maig d’aquell mateix any i van requisar-li tots els manuscrits. Amb la desaparició dels textos i l’assassinat de l’autor, continuarà sent sempre una incògnita si és una obra acabada o no. […] El que avui veiem n’és l’últim esborrany, un exemple del joc narratiu i verbal que l’autor ens volia oferir.»

 Isaak Bàbel (Odessa 1894 – Moscou 1940) va ser un escriptor i traductor rus. Va donar suport a la Revolució Russa (1917) i es va incorporar a l’Exèrcit Roig, experiència que recull a La Cavalleria Roja (1926). Considerat un mestre del relat i traduït ja al seu temps a diverses llengües, la cruesa i el realisme de les seves cròniques li van suposar l’enemistat personal de Stalin. Empresonat el 1939, va morir executat. La seva obra inclou peces teatrals, guions cinematogràfics, cròniques periodístiques i relats com els que es presenten aquí, que li van donar fama internacional i el van convertir en un renovador del gènere.

 

«Kafka i Bàbel són les coordenades europees del segle xx.»

Cynthia Ozick

«Un talent d’enorme energia i audàcia.»

Lionel Trilling

«Condueix el lector cap a una nova visió del món.»

Alfred Kazin

Novetat: «L’erosió», d’Antoni Martí Monterde

Antoni Martí Monterde
L’erosió
Microclimes, 18
ISBN: 978-84-948366-8-8
Pàgines: 288
Preu amb IVA: 19 €
Data de publicació: 18 de setembre del 2019

Un llibre de viatge que és també assaig, diari, prosa poètica, conte.

L’erosió va obtenir el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor llibre de narrativa de l’any 2001.

 L’erosió és un relat de viatge a l’Argentina del 1996 i el 1998. És un llibre sense forma concreta, entre el diari literari i la ficció autobiogràfica, però amb un eix continu perfectament identificable: la tradició literària europea del viatge a l’Argentina d’escriptors i intel·lectuals, que serveix per anar explicant les ciutats per on discorre el relat al fil de la història d’emigrants, viatgers i, sobretot, exiliats. Així, a les pàgines de L’erosió hi apareixen Santiago Rusiñol, Antoni López Llausàs, Josep Pla, Julio Camba, Le Corbusier, Ramón Gómez de la Serna, José Ortega y Gasset, Witold Gombrowicz, María Teresa León i Rafael Dieste, entre altres escriptors europeus; entre els argentins destaca la presència de Victoria i Silvina Ocampo, Julio Cortázar i, sobretot, Macedonio Fernández. Dels uns i els altres, l’autor se’n sent hoste i còmplice alhora, entre estacions de ferrocarril abandonades, Cafès i llibreries de vell en un país que s’intueix al llindar d’un col·lapse que efectivament va tenir lloc pocs mesos després de la primera edició d’aquest llibre, el 2001.

 Antoni Martí Monterde (Torís, 1968) és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup de Recerca de Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu i el Màster Barcelona-Europa; també dirigeix la col·lecció «Figura» a Edicions de la UB. A banda de nombrosos articles, ha publicat els llibres J. V. Foix o la solitud de l’escriptura (1998) i Poética del Café (2007). També és autor d’Un somni europeu. Història intel·lectual de la Literatura Comparada (2011). Els seus darrers llibres són El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais (2015; premi Càtedra Blasco 2013), Joan Fuster: la paraula assaig (2019) i París, Madrid, Nova York: les ciutats de lluny de Josep Pla (2019; premi Joan Fuster d’Assaig dels Premis Octubre 2018). L’erosió va obtenir el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor llibre de narrativa de l’any 2001.

 

Novetat: «Bon dia, mitjanit», de Jean Rhys

Jean Rhys
Bon dia, mitjanit
Traducció de l’anglès de Dolors Udina
Microclimes, 17
ISBN: 978-84-948366-6-4
Pàgines: 208
Preu amb IVA: 18 €
Títol original i data de publicació: Good Morning, Midnight, 1939
Data de publicació: 4 de setembre del 2019

La Sasha Jansen és una anglesa de mitjana edat que torna a París el 1938 després d’una llarga absència i allà s’enfronta als pensaments i les emocions que li desperta la ciutat on va estimar; tot li recorda que ja no és jove, i sobretot no pot oblidar la pèrdua ni el dolor. Busca consol en la beguda i en les converses amb estranys, alguns tan perduts i desesperats com ella. Els pensaments de la Sasha pivoten entre el passat i el present mentre ella va entrant i sortint de cafès sòrdids i d’habitacions d’hotel la misèria de les quals intenta ignorar dient-se que allà, almenys, serà lluny de qualsevol perill: «Una habitació és un lloc per amagar-se dels llops de fora i això és tot.» A Bon dia, mitjanit la finesa commovedora i la subtil ironia de Jean Rhys entreteixeixen el vagareig de la protagonista amb la seva subjectivitat: «Aquesta maleïda habitació està saturada de passat… És totes les habitacions on he dormit mai, tots els carrers pels quals he caminat mai. Ara tot desfila en una processó ordenada, ondulant, per davant dels meus ulls. Habitacions, carrers, habitacions, carrers…» Una obra mestra en la seva primera traducció al català.

Jean Rhys (Roseau, Dominica,1890 – Exeter, Devon,1979) es va traslladar a Anglaterra als setze anys, per estudiar teatre, però poc després va morir el seu pare i va haver de treballar de corista per guanyar-se la vida. En la dècada de 1920 va viure una temporada a París, on va començar a escriure. Entre el 1927 i el 1939 va publicar un recull de relats i quatre novel·les, l’última de les quals és Bon dia, mitjanit. Després va interrompre la seva activitat literària fins que el 1956, arran de l’adaptació per a la ràdio de Bon dia, mitjanit, la BBC va publicar un anunci al New Statesman per localitzar-la. Aquest renovat interès en la seva obra la va impulsar a reprendre l’escriptura. Així, el 1966 va aparèixer L’ampla mar dels Sargassos i va publicar dos reculls de relats més abans de morir. Està considerada una de les grans escriptores del segle xx.

«Senzillament, la millor novel·lista anglesa viva.» Al Alvarez, 1974

 

Novedad/Novetat: «La señora Caliban»/«La senyora Caliban», de Rachel Ingalls

Rachel Ingalls
La señora Caliban
Traducción del inglés de Carles Andreu
Tour de force, 21
Páginas: 128
ISBN: 978-84-948348-8-2
PVP con IVA: 16,50 €
Título original y año de publicación: Mrs. Caliban, 1982
Fecha de publicación: 7 de noviembre de 2018

Rachel Ingalls
La senyora Caliban
Traducció de l’anglès de Marta Hernández i Zahara Méndez
Microclimes, 16
ISBN: 978-84-948348-9-9
Pàgines: 144
Preu amb IVA: 16,50 €
Títol original i data de publicació: Mrs. Caliban, 1982
Data de publicació: 7 de novembre del 2018

En una casa de un barrio residencial, mientras la solitaria Dorothy Caliban se ocupa de las tareas domésticas y espera que su marido, por lo general distante, regrese del trabajo, oye en la radio una extraña noticia sobre un monstruo que acaba de escapar del Instituto de Investigación Oceanográfica. La señora Caliban y Larry, llamémosle así, que es verde y bien formado y al que le encantan los aguacates, la televisión y, por supuesto, el mar, acabarán por encontrarse. El monstruo no solo ayuda a Dorothy a pasar el aspirador y limpiar la plata; juntos hacen románticas excursiones a la playa, y se aman locamente en la cocina, en la habitación de invitados, donde sea. ¿Cuánto durará esa felicidad? Los críticos han comparado La señora Caliban (publicada en 1982) con King Kong, las historias de Edgar Allan Poe, las películas de David Lynch, La bella y la bestia, El mago de Oz, ET, las películas de terror de serie B y los cuentos de hadas: cómo puede una novela contener todos estos elementos tan dispares y salir airosa es la prueba de su sorprendente y singular encanto.

Rachel Ingalls (Boston, 1940) es una escritora estadounidense que vive en el Reino Unido desde 1965. Es autora de numerosas novelas breves y relatos. En 1970 obtuvo el Authors’ Club First Novel Award por Theft, y en 1986 el British Book Marketing Council consideró La señora Caliban «una de las veinte mejores novelas norteamericanas desde la Segunda Guerra Mundial».

«La señora Caliban me ha gustado mucho. Su prosa hábil y austera y su fantasía ligera e informal están abiertas a una profunda tristeza femenina que atrapa al lector. Es una parábola impecable y bellamente escrita desde el primer párrafo hasta el último.» John Updike

«Una novela perfecta.» Rivka Galchen

«Absolutamente inolvidable.» The New York Times Book Review

«Algo parecido a un milagro.» The New Yorker

En una casa d’un barri residencial, mentre la solitària Dorothy Caliban s’ocupa de les feines domèstiques i espera que el seu home, en general distant, torni de la feina, sent a la ràdio una estranya notícia sobre un monstre que s’acaba d’escapar de l’Institut d’Investigació Oceanogràfica. La senyora Caliban i el Larry, diguem-li així, que és verd i ben format i a qui encanten els alvocats, la televisió i, per descomptat, el mar, s’acabaran trobant. El monstre no tan sols ajuda la Dorothy a passar l’aspirador i netejar la plata; tots dos plegats fan excursions romàntiques a la platja, i s’estimen amb bogeria a la cuina, a l’habitació de convidats, a tot arreu. Quant durarà aquesta felicitat? Els crítics han comparat La senyora Caliban (publicada el 1982) amb King Kong, les històries d’Edgar Allan Poe, les pel·lícules de David Lynch, La bella i la bèstia, El màgic d’Oz, ET, les pel·lícules de terror de sèrie B i els contes de fades: com pot ser que una novel·la contingui tots aquests elements tan diversos i se’n surti tan bé és la prova del seu encant sorprenent i singular.

Rachel  Ingalls (Boston, 1940) és una escriptora estatunidenca que viu al Regne Unit des del 1965. És autora d’un gran nombre de novel·les breus i relats. El 1970 va obtenir l’Authors’ Club First Novel Award per Theft, i el 1986 el British Book Marketing Council va considerar La senyora Caliban «una de les vint millors novel·les nord-americanes des de la Segona Guerra Mundial».

«La senyora Caliban m’ha agradat molt. La seva prosa hàbil i sòbria i la seva fantasia lleugera i informal s’obren a una profunda tristesa femenina que atrapa el lector. És una paràbola impecable, escrita amb gran bellesa des del primer paràgraf fins a l’últim.» John Updike

 «Una novel·la perfecta.» Rivka Galchen

«Absolutament inoblidable.» The New York Times Book Review

«Una cosa semblant a un miracle.» The New Yorker

Novetat: «L’hora novena», d’Alice McDermott

 

Alice McDermott
L’hora novena
Traducció de l’anglès de Marta Hernández i Zahara Méndez
Microclimes, 15
ISBN: 978-84-948348-3-7
Pàgines: 344
Títol original i any de publicació: The Ninth Hour, 2017
Data de publicació: 16 de maig del 2018

 

 

Una tarda del mes de febrer, el Jim, un jove immigrant irlandès, obre l’aixeta del gas al seu pis de Brooklyn. Quan l’Annie, la seva dona, torna a casa, hi ha una explosió. Després de l’incendi, una monja s’ocupa de tot: de l’enterrament del Jim, però sobretot de l’Annie, que està embarassada. Treballant a la bugaderia del convent, l’Annie veu créixer la seva filla Sally i deixa enrere la recança. A Brooklyn, a principis del segle xx, la superstició i la vergonya s’alien per esborrar l’últim gest del Jim. Tanmateix, aquest suïcidi afavoreix unes relacions que posen a prova els límits i les exigències de l’amor i el sacrifici, del perdó i de l’oblit, a través de les generacions.

Alice McDermott (1953) és autora de set novel·les a més de L’hora novena, publicada el 2017: After This, Child of My Heart, Charming Billy (per la qual va rebre el National Book Award el 1998), At Weddings and Wakes, That Night, A Bigamist’s Daughter i Algú (que va aparèixer en aquesta col·lecció el 2015). La seva obra ha sigut finalista del premi Pulitzer tres cops, així com del Los Angeles Times Book Prize i el PEN/Faulkner Award.

«Meravellosament evocadora.» Mary Gordon, The New York Times Book Review

«Una història amb la gràcia d’una espelma votiva en una església fosca.» Times Magazine

 «L’hora novena, com el Brooklyn de Colm Tóibín, evoca un món restringit, més senzill, que pertany al passat. Però McDermott aborda també qüestions grans i universals sobre el que constitueix una bona vida i sobre com viure amb el coneixement de la mort. La seva novel·la abasta la fam, el pecat, la culpa, els secrets i la depressió, tan poc entesa en aquella època. I més: també tracta de l’amor, tant el prohibit com el permès.» NPR

 «Un tour de force… [Alice McDermott] ens recorda els plaers de la ficció literària i el seu poder per il·luminar vides i mons […]. Una virtuosa del llenguatge i la imatge, l’al·lusió i la reflexió, la referència i el símbol […]. McDermott, una vegada més, demostra el seu poder tranquil.» The Boston Globe

«Gran novel·la de McDermott.» Maureen Corrigan, The Wall Street Journal

 «Excel·lent, magistral […]. Hi ha moltes maneres de llegir aquesta bella novel·la: com una tragèdia grega amb el seu cor narratiu i els pecats comesos pels pares, com un conte faulknerià per demostrar una vegada més que “el passat ni tan sols és passat”, com un conte gòtic que lluita amb la fe, el càstig i la redempció a la Flannery O’Connor, o com una novel·la irlandesa en la tradició d’Anne Enright i Colm Tóibín, en què les frases cremen a la pàgina. Però L’hora novena també és una història d’amor, explicada a un ritme lànguid i desolat i amb un final plenament satisfactori.» Lily King, The Washington Post

 «Té un llenguatge gloriós.» Rebecca Mead, The New Yorker

Novetat: «Tres llums», de Claire Keegan

Una nena petita passa un estiu en una granja irlandesa amb uns pares d’acollida, sense saber quan tornarà a casa. Entre aquests estranys troba un afecte que fins aleshores no coneixia i descobreix un secret. Claire Keegan ens ofereix un relat molt suggerent, d’una gran bellesa i una immensa fondària emocional, al voltant de la família, l’amor i la pèrdua. Tres llums, guardonat el 2009 amb el Davy Byrnes Irish Writing Award, és una mostra de l’enorme talent de l’autora.

 

Claire Keegan (1968) va néixer a County Wicklow (Irlanda). Als disset anys va viatjar a Nova Orleans (Louisiana) i va estudiar anglès i polítiques a la Loyola University. El 1992 va tornar a Irlanda i va fer un màster d’escriptura creativa a la University of Wales, on també va impartir classe. Ha obtingut el William Trevor Prize, el Rooney Prize for Irish Literature, l’Olive Cook Award i el Davy Byrnes Irish Writing Award. Keegan viu a la Irlanda rural i va ser professora visitant a la Villanova University el 2008.

L’escriptor estatunidenc Richard Ford, que va seleccionar Tres llums com a relat guanyador del Davy Byrnes Irish Writing Award (2009), en la notificació del premi va esmentar l’«apassionant» instint de Keegan per triar les paraules justes, el seu estil «brillant» i la seva «atenció pacient a la transcendència i la finalitat de la vida».

Claire Keegan
Tres llums
Traducció de l’anglès de Marta Hernández i Zahara Méndez
Col·lecció Micra
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-945348-7-4
Data de publicació: 15 de febrer del 2017