Novetat: «Dues vides», d’Emanuele Trevi

Emanuele Trevi
Dues vides
Traducció de l’italià d'Anna Casassas
Col·lecció Microclimes, 21
Pàgines: 136
ISBN: 978-84-125053-4-4
PVP amb IVA: 15 €
Títol original i any de publicació: Due vite, 2020
Data de publicació: 8 de juny del 2022

A primera vista, aquest llibre es presenta com la història de dues vides, la de Rocco Carbone i Pia Pera, escriptors morts prematurament i vinculats per una profunda amistat. Trevi descriu les seves diferents naturaleses, en redibuixa els trets i els comportaments. Tanmateix, l’enorme i suggerent singularitat del text no rau en l’intent impossible de restaurar dues existències, sinó en un d’aquells fenòmens misteriosos al voltant dels quals gira la literatura: l’amistat. «Tot i tenir obsessions diverses i inconciliables –diu Trevi a les pàgines inicials—, el seu lligam va ser transparent i feliç fins al final, com passa quan Eros, aquest infame ociós, no hi fica el nas.»

 Premi Strega 2021

Emanuele Trevi (Roma, Itàlia, 1964) és escriptor i crític, col·laborador del Corriere della Sera i il manifesto. Entre les seves obres destaquen: I cani del nulla (2003), Senza verso. Un’estate a Roma (2004), Il libro della gioia perpetua (2010), Qualcosa di scritto (2012), Il popolo di legno (2015) i Sogni e favole (2019). Dues vides (2020) va rebre el Premi Strega l’any 2021.

«Un llibre capaç de transformar la intimitat i la malenconia en literatura, universalitzant-les i apropant-les a la vida de tothom. I és un llibre que no s’assembla a cap altre.» Francesco Piccolo

«Trevi aconsegueix explicar en paral·lel dos personatges molt diferents, dues vides desafortunades, totes dues acabades prematurament, dues vocacions artístiques diferents. I el que és més excepcional: Trevi sap transformar-los d’històries reals en literatura.» Edoardo Albinati

«És difícil trobar una paraula irrellevant […]; o una frase que no es mogui horitzontalment i verticalment, carregada alhora d’energia propulsora i gravetat. […] En cada remordiment hi ha un tresor amagat: ser desenterrat potser amb dificultat, polit amb l’abnegació que es mereix i compartit amb la generositat dels mitjans que és la recompensa de la veritable literatura.» Livia Manera

«Emanuele Trevi recorre l’amistat que el lligava a Rocco Carbone i Pia Pera (…). Ho fa en una “novel·la” –definició que li queda petita– barrejant ficció, autobiografia, biografia i crítica en un estil inconfusible i fascinant que sempre es posa a prova perquè “l’únic important en aquest tipus de retrats escrits és buscar la distància correcta, que és l’estil de la singularitat.»» Alessandro Beretta