Etiqueta: Marta Hernández Pibernat

Novetat: «Coses petites com aquestes», de Claire Keegan

Claire Keegan
Coses petites com aquestes
Traducció de l’anglès de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hérnandez
Col·lecció Micra
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-123858-8-5
PVP amb IVA: 13,50 €
Títol original i any de publicació: Small Things Like These, 2021 
Data de publicació: 30 de març del 2022

El 1985, a New Ross (Irlanda), el comerciant de carbó i llenya Bill Furlong, fill de mare soltera i pare de família devot, encara la campanya de Nadal. Entre els seus clients hi ha el convent de monges que regenta un internat per a noies i una bugaderia, on descobrirà coses que s’hauria estimat més no saber. Deu anys després de Tres llums, Claire Keegan publica un relat d’ambient nadalenc i to dickensià basat en el cas de les bugaderies de les Magdalenes que va sacsejar la societat irlandesa a la darreria del segle xx, amb el rerefons del pacte de silenci que va ajudar a encobrir-lo. En aquesta petita obra mestra, inquietant i esperançadora, l’escriptora planteja el conflicte etern entre conveniència i moralitat.

Claire Keegan (1968), nascuda al comtat de Wicklow (Irlanda), va estudiar a la Universitat Loyola de Nova Orleans, a la Universitat de Gal·les (Cardiff) i al Trinity College de Dublín, i ha donat classe a la Universitat de Gal·les i, com a professora visitant, a la Villanova University de Filadèlfia. Ha publicat, a més de Coses petites com aquestes, Tres llums, editat en aquesta mateixa col·lecció, i dos reculls de relats, Antarctica (1999) i Walk the Blue Fields (2007). Keegan ha obtingut, entre altres reconeixements, el premi William Trevor, el premi Rooney de literatura irlandesa, el premi Olive Cook i el premi Davy Byrnes. Des del 2019 ensenya escriptura creativa al Trinity College de Dublín.

«Un relat meravellós de valor i compassió. […] El millor que he llegit en una bona temporada.» Douglas Stuart (guanyador del premi Booker 2020)

«Meravellós: exacte, glacial i tendre alhora.» Sarah Moss

«Una obra mestra inquietant i esperançadora.» Sinéad Gleeson

«Una sola de les frases de Keegan pot contenir volums d’història social.» Hilary Mantel

«Extraordinari. Claire Keegan fa que els seus moments siguin reals, i després fa que importin.» Colm Tóibín

«Aquest llibre és un autèntic regal, un xoc txekhovià sublim.» Andrew O’Hagan

«Una història moral sense fals sentimentalisme, plena d’autenticitat.» David Hayden

«Tot, en aquest relat remarcable, té alguna cosa de miraculós. És realment exquisit.» Lucy Scholes, The Telegraph

 

Novetat: «I tot això. Una comèdia profètica», de Rose Macaulay

Rose Macaulay
I tot això. Una comèdia profètica
Traducció de l’anglès de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hernández
Microclimes, 20
ISBN: 978-84-123858-2-3
Pàgines: 280
Preu amb IVA: 19 €
Data de publicació: 20 d’octubre del 2021

Publicat el 1918, reeditat el 1919 i després oblidat, I tot això. Una comèdia profètica és un clàssic de ciència-ficció la recent recuperació del qual s’ha celebrat com un gran esdeveniment. Uns anys després de la Gran Guerra, i amb l’objectiu que no n’hi hagi cap altra de semblant, el Ministeri de Cervells classifica els ciutadans en diferents categories segons el seu nivell d’intel·ligència i estableix un sistema rígid d’autoritzacions per casar-se i tenir fills. Tanmateix, el projecte topa amb la resistència de la població i dona lloc a paradoxes com la que viuen la funcionària del Ministeri Kitty Grammont i el ministre i ideòleg del sistema, Nicholas Chester, amb la premsa sempre a l’aguait. I tot això és una novel·la satírica que denuncia els règims basats en l’enginyeria social i la manipulació dels mitjans des d’un punt de vista feminista. El llibre precedeix catorze anys la cèlebre novel·la Un món feliç (1932), d’Aldous Huxley, el qual, per cert, visitava Rose Macaulay amb freqüència quan ella escrivia I tot això.

 Rose Macaulay (1881-1958) va néixer a Rugby, en una família d’intel·lectuals i clergues anglicans. Va passar la major part de la infància a Varazze, una petita ciutat costanera d’Itàlia. El 1894 va tornar a Anglaterra, on, després d’estudiar història moderna a Oxford, va començar una carrera fulgurant com a escriptora i periodista. Viatgera incansable, va ser amiga de personatges com Virginia Woolf, E. M. Forster, Vita Sackville-West, Ivy Compton-Burnett i W. H. Auden. Autora prolífica que va abastar tots els gèneres, el 1956 va rebre el prestigiós James Tait Black Memorial Prize per The Towers of Trebizond.

«I tot això és una distopia estranya que es qüestiona la ideologia dels líders que estan al servei de l’autoritarisme mentre se centra en les experiències de dones treballadores i independents. Té un segle d’antiguitat i continua sent inesperadament actual.» Women’s Review of Books

 «L’escriptura de Rose Macaulay és commovedora, divertida, d’una imaginació única. Aquest llibre no s’ha de tornar a oblidar.» Claire Kohda Hazelton, The Guardian

 

Novedad/Novetat: «La señora Caliban»/«La senyora Caliban», de Rachel Ingalls

Rachel Ingalls
La señora Caliban
Traducción del inglés de Carles Andreu
Tour de force, 21
Páginas: 128
ISBN: 978-84-948348-8-2
PVP con IVA: 16,50 €
Título original y año de publicación: Mrs. Caliban, 1982
Fecha de publicación: 7 de noviembre de 2018

Rachel Ingalls
La senyora Caliban
Traducció de l’anglès de Marta Hernández i Zahara Méndez
Microclimes, 16
ISBN: 978-84-948348-9-9
Pàgines: 144
Preu amb IVA: 16,50 €
Títol original i data de publicació: Mrs. Caliban, 1982
Data de publicació: 7 de novembre del 2018

En una casa de un barrio residencial, mientras la solitaria Dorothy Caliban se ocupa de las tareas domésticas y espera que su marido, por lo general distante, regrese del trabajo, oye en la radio una extraña noticia sobre un monstruo que acaba de escapar del Instituto de Investigación Oceanográfica. La señora Caliban y Larry, llamémosle así, que es verde y bien formado y al que le encantan los aguacates, la televisión y, por supuesto, el mar, acabarán por encontrarse. El monstruo no solo ayuda a Dorothy a pasar el aspirador y limpiar la plata; juntos hacen románticas excursiones a la playa, y se aman locamente en la cocina, en la habitación de invitados, donde sea. ¿Cuánto durará esa felicidad? Los críticos han comparado La señora Caliban (publicada en 1982) con King Kong, las historias de Edgar Allan Poe, las películas de David Lynch, La bella y la bestia, El mago de Oz, ET, las películas de terror de serie B y los cuentos de hadas: cómo puede una novela contener todos estos elementos tan dispares y salir airosa es la prueba de su sorprendente y singular encanto.

Rachel Ingalls (Boston, 1940) es una escritora estadounidense que vive en el Reino Unido desde 1965. Es autora de numerosas novelas breves y relatos. En 1970 obtuvo el Authors’ Club First Novel Award por Theft, y en 1986 el British Book Marketing Council consideró La señora Caliban «una de las veinte mejores novelas norteamericanas desde la Segunda Guerra Mundial».

«La señora Caliban me ha gustado mucho. Su prosa hábil y austera y su fantasía ligera e informal están abiertas a una profunda tristeza femenina que atrapa al lector. Es una parábola impecable y bellamente escrita desde el primer párrafo hasta el último.» John Updike

«Una novela perfecta.» Rivka Galchen

«Absolutamente inolvidable.» The New York Times Book Review

«Algo parecido a un milagro.» The New Yorker

En una casa d’un barri residencial, mentre la solitària Dorothy Caliban s’ocupa de les feines domèstiques i espera que el seu home, en general distant, torni de la feina, sent a la ràdio una estranya notícia sobre un monstre que s’acaba d’escapar de l’Institut d’Investigació Oceanogràfica. La senyora Caliban i el Larry, diguem-li així, que és verd i ben format i a qui encanten els alvocats, la televisió i, per descomptat, el mar, s’acabaran trobant. El monstre no tan sols ajuda la Dorothy a passar l’aspirador i netejar la plata; tots dos plegats fan excursions romàntiques a la platja, i s’estimen amb bogeria a la cuina, a l’habitació de convidats, a tot arreu. Quant durarà aquesta felicitat? Els crítics han comparat La senyora Caliban (publicada el 1982) amb King Kong, les històries d’Edgar Allan Poe, les pel·lícules de David Lynch, La bella i la bèstia, El màgic d’Oz, ET, les pel·lícules de terror de sèrie B i els contes de fades: com pot ser que una novel·la contingui tots aquests elements tan diversos i se’n surti tan bé és la prova del seu encant sorprenent i singular.

Rachel  Ingalls (Boston, 1940) és una escriptora estatunidenca que viu al Regne Unit des del 1965. És autora d’un gran nombre de novel·les breus i relats. El 1970 va obtenir l’Authors’ Club First Novel Award per Theft, i el 1986 el British Book Marketing Council va considerar La senyora Caliban «una de les vint millors novel·les nord-americanes des de la Segona Guerra Mundial».

«La senyora Caliban m’ha agradat molt. La seva prosa hàbil i sòbria i la seva fantasia lleugera i informal s’obren a una profunda tristesa femenina que atrapa el lector. És una paràbola impecable, escrita amb gran bellesa des del primer paràgraf fins a l’últim.» John Updike

 «Una novel·la perfecta.» Rivka Galchen

«Absolutament inoblidable.» The New York Times Book Review

«Una cosa semblant a un miracle.» The New Yorker

Novetat: «L’hora novena», d’Alice McDermott

 

Alice McDermott
L’hora novena
Traducció de l’anglès de Marta Hernández i Zahara Méndez
Microclimes, 15
ISBN: 978-84-948348-3-7
Pàgines: 344
Títol original i any de publicació: The Ninth Hour, 2017
Data de publicació: 16 de maig del 2018

 

 

Una tarda del mes de febrer, el Jim, un jove immigrant irlandès, obre l’aixeta del gas al seu pis de Brooklyn. Quan l’Annie, la seva dona, torna a casa, hi ha una explosió. Després de l’incendi, una monja s’ocupa de tot: de l’enterrament del Jim, però sobretot de l’Annie, que està embarassada. Treballant a la bugaderia del convent, l’Annie veu créixer la seva filla Sally i deixa enrere la recança. A Brooklyn, a principis del segle xx, la superstició i la vergonya s’alien per esborrar l’últim gest del Jim. Tanmateix, aquest suïcidi afavoreix unes relacions que posen a prova els límits i les exigències de l’amor i el sacrifici, del perdó i de l’oblit, a través de les generacions.

Alice McDermott (1953) és autora de set novel·les a més de L’hora novena, publicada el 2017: After This, Child of My Heart, Charming Billy (per la qual va rebre el National Book Award el 1998), At Weddings and Wakes, That Night, A Bigamist’s Daughter i Algú (que va aparèixer en aquesta col·lecció el 2015). La seva obra ha sigut finalista del premi Pulitzer tres cops, així com del Los Angeles Times Book Prize i el PEN/Faulkner Award.

«Meravellosament evocadora.» Mary Gordon, The New York Times Book Review

«Una història amb la gràcia d’una espelma votiva en una església fosca.» Times Magazine

 «L’hora novena, com el Brooklyn de Colm Tóibín, evoca un món restringit, més senzill, que pertany al passat. Però McDermott aborda també qüestions grans i universals sobre el que constitueix una bona vida i sobre com viure amb el coneixement de la mort. La seva novel·la abasta la fam, el pecat, la culpa, els secrets i la depressió, tan poc entesa en aquella època. I més: també tracta de l’amor, tant el prohibit com el permès.» NPR

 «Un tour de force… [Alice McDermott] ens recorda els plaers de la ficció literària i el seu poder per il·luminar vides i mons […]. Una virtuosa del llenguatge i la imatge, l’al·lusió i la reflexió, la referència i el símbol […]. McDermott, una vegada més, demostra el seu poder tranquil.» The Boston Globe

«Gran novel·la de McDermott.» Maureen Corrigan, The Wall Street Journal

 «Excel·lent, magistral […]. Hi ha moltes maneres de llegir aquesta bella novel·la: com una tragèdia grega amb el seu cor narratiu i els pecats comesos pels pares, com un conte faulknerià per demostrar una vegada més que “el passat ni tan sols és passat”, com un conte gòtic que lluita amb la fe, el càstig i la redempció a la Flannery O’Connor, o com una novel·la irlandesa en la tradició d’Anne Enright i Colm Tóibín, en què les frases cremen a la pàgina. Però L’hora novena també és una història d’amor, explicada a un ritme lànguid i desolat i amb un final plenament satisfactori.» Lily King, The Washington Post

 «Té un llenguatge gloriós.» Rebecca Mead, The New Yorker

Novetat: «Tres llums», de Claire Keegan

Una nena petita passa un estiu en una granja irlandesa amb uns pares d’acollida, sense saber quan tornarà a casa. Entre aquests estranys troba un afecte que fins aleshores no coneixia i descobreix un secret. Claire Keegan ens ofereix un relat molt suggerent, d’una gran bellesa i una immensa fondària emocional, al voltant de la família, l’amor i la pèrdua. Tres llums, guardonat el 2009 amb el Davy Byrnes Irish Writing Award, és una mostra de l’enorme talent de l’autora.

 

Claire Keegan (1968) va néixer a County Wicklow (Irlanda). Als disset anys va viatjar a Nova Orleans (Louisiana) i va estudiar anglès i polítiques a la Loyola University. El 1992 va tornar a Irlanda i va fer un màster d’escriptura creativa a la University of Wales, on també va impartir classe. Ha obtingut el William Trevor Prize, el Rooney Prize for Irish Literature, l’Olive Cook Award i el Davy Byrnes Irish Writing Award. Keegan viu a la Irlanda rural i va ser professora visitant a la Villanova University el 2008.

L’escriptor estatunidenc Richard Ford, que va seleccionar Tres llums com a relat guanyador del Davy Byrnes Irish Writing Award (2009), en la notificació del premi va esmentar l’«apassionant» instint de Keegan per triar les paraules justes, el seu estil «brillant» i la seva «atenció pacient a la transcendència i la finalitat de la vida».

Claire Keegan
Tres llums
Traducció de l’anglès de Marta Hernández i Zahara Méndez
Col·lecció Micra
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-945348-7-4
Data de publicació: 15 de febrer del 2017

 

 

En librerías: «Ferragus, jefe de los Devorantes», de Honoré de Balzac

En 2002 publicamos en la colección Paisajes narrados esta novela de Honoré de Balzac que muchos consideran una de las obras más significativas, por su carácter fundacional, sobre el París moderno. Ahora, catorce años después, la volvemos a proponer a nuestros lectores en una segunda edición revisada por la traductora, Marta Hernández Pibernat.

Honoré de Balzac9788494534829ferragus
Ferragus, jefe de los Devorantes
Traducción del francés de Marta Hernández Pibernat
Paisajes narrados, 7
Páginas: 232
ISBN: 978-84-945348-2-9

Segunda edición revisada por la traductora.

«Un atlas del continente París.»
Italo Calvino

Ferragus comienza a la manera de una película de Murnau o de Fritz Lang. En esta novela de 1833, Balzac incita al lector a deambular por París tras una misteriosa mujer de la mano de su escritura genial y desmesurada. Italo Calvino consideraba el libro «un atlas del continente París» y afirmó que su autor fue «el primero que intuyó la ciudad como lenguaje, como ideología, como condicionante de todo pensamiento, palabra o gesto». Blaise Cendrars, por su parte, escribió que aquí «Balzac esboza el plan psicológico, anatómico, físico, mecánico y económico» de la capital. Lo cierto es que el París moderno, «el más delicioso de los monstruos» según Balzac, es el protagonista del que constituye el primer episodio de la trilogía Historia de los Trece.

Honoré de Balzac (Tours 1799-París 1850), el célebre autor de La comedia humana, comenzó a estudiar derecho en la Sorbona en 1815. Más tarde se dedicó al periodismo, fue editor, tipógrafo e incluso llegó a comprar una fundición de caracteres de imprenta. Con treinta años se dio a conocer al gran público por medio del polémico ensayo Fisiología del matrimonio. Su titánica actividad literaria no lo libró de las dificultades económicas: cambiaba a menudo de casa para eludir a sus acreedores. En 1832 recibió desde Odessa la carta de una admiradora anónima que firmaba «La extranjera». La misteriosa mujer era Madame Hanska, con la que finalmente se casaría en 1850, poco antes de morir. Con ella mantuvo una intensa correspondencia que constituye el mejor comentario a su obra y el testimonio de una de la historias de amor más singulares de su época.