Novetat: «I tot això. Una comèdia profètica», de Rose Macaulay

Rose Macaulay
I tot això. Una comèdia profètica
Traducció de l’anglès de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hernández
Microclimes, 20
ISBN: 978-84-123858-2-3
Pàgines: 280
Preu amb IVA: 19 €
Data de publicació: 20 d’octubre del 2021

Publicat el 1918, reeditat el 1919 i després oblidat, I tot això. Una comèdia profètica és un clàssic de ciència-ficció la recent recuperació del qual s’ha celebrat com un gran esdeveniment. Uns anys després de la Gran Guerra, i amb l’objectiu que no n’hi hagi cap altra de semblant, el Ministeri de Cervells classifica els ciutadans en diferents categories segons el seu nivell d’intel·ligència i estableix un sistema rígid d’autoritzacions per casar-se i tenir fills. Tanmateix, el projecte topa amb la resistència de la població i dona lloc a paradoxes com la que viuen la funcionària del Ministeri Kitty Grammont i el ministre i ideòleg del sistema, Nicholas Chester, amb la premsa sempre a l’aguait. I tot això és una novel·la satírica que denuncia els règims basats en l’enginyeria social i la manipulació dels mitjans des d’un punt de vista feminista. El llibre precedeix catorze anys la cèlebre novel·la Un món feliç (1932), d’Aldous Huxley, el qual, per cert, visitava Rose Macaulay amb freqüència quan ella escrivia I tot això.

 Rose Macaulay (1881-1958) va néixer a Rugby, en una família d’intel·lectuals i clergues anglicans. Va passar la major part de la infància a Varazze, una petita ciutat costanera d’Itàlia. El 1894 va tornar a Anglaterra, on, després d’estudiar història moderna a Oxford, va començar una carrera fulgurant com a escriptora i periodista. Viatgera incansable, va ser amiga de personatges com Virginia Woolf, E. M. Forster, Vita Sackville-West, Ivy Compton-Burnett i W. H. Auden. Autora prolífica que va abastar tots els gèneres, el 1956 va rebre el prestigiós James Tait Black Memorial Prize per The Towers of Trebizond.

«I tot això és una distopia estranya que es qüestiona la ideologia dels líders que estan al servei de l’autoritarisme mentre se centra en les experiències de dones treballadores i independents. Té un segle d’antiguitat i continua sent inesperadament actual.» Women’s Review of Books

 «L’escriptura de Rose Macaulay és commovedora, divertida, d’una imaginació única. Aquest llibre no s’ha de tornar a oblidar.» Claire Kohda Hazelton, The Guardian

 

Novetat: «Bon dia, mitjanit», de Jean Rhys

Jean Rhys
Bon dia, mitjanit
Traducció de l’anglès de Dolors Udina
Microclimes, 17
ISBN: 978-84-948366-6-4
Pàgines: 208
Preu amb IVA: 18 €
Títol original i data de publicació: Good Morning, Midnight, 1939
Data de publicació: 4 de setembre del 2019



La Sasha Jansen és una anglesa de mitjana edat que torna a París el 1938 després d’una llarga absència i allà s’enfronta als pensaments i les emocions que li desperta la ciutat on va estimar; tot li recorda que ja no és jove, i sobretot no pot oblidar la pèrdua ni el dolor. Busca consol en la beguda i en les converses amb estranys, alguns tan perduts i desesperats com ella. Els pensaments de la Sasha pivoten entre el passat i el present mentre ella va entrant i sortint de cafès sòrdids i d’habitacions d’hotel la misèria de les quals intenta ignorar dient-se que allà, almenys, serà lluny de qualsevol perill: «Una habitació és un lloc per amagar-se dels llops de fora i això és tot.» A Bon dia, mitjanit la finesa commovedora i la subtil ironia de Jean Rhys entreteixeixen el vagareig de la protagonista amb la seva subjectivitat: «Aquesta maleïda habitació està saturada de passat… És totes les habitacions on he dormit mai, tots els carrers pels quals he caminat mai. Ara tot desfila en una processó ordenada, ondulant, per davant dels meus ulls. Habitacions, carrers, habitacions, carrers…» Una obra mestra en la seva primera traducció al català.

Jean Rhys (Roseau, Dominica,1890 – Exeter, Devon,1979) es va traslladar a Anglaterra als setze anys, per estudiar teatre, però poc després va morir el seu pare i va haver de treballar de corista per guanyar-se la vida. En la dècada de 1920 va viure una temporada a París, on va començar a escriure. Entre el 1927 i el 1939 va publicar un recull de relats i quatre novel·les, l’última de les quals és Bon dia, mitjanit. Després va interrompre la seva activitat literària fins que el 1956, arran de l’adaptació per a la ràdio de Bon dia, mitjanit, la BBC va publicar un anunci al New Statesman per localitzar-la. Aquest renovat interès en la seva obra la va impulsar a reprendre l’escriptura. Així, el 1966 va aparèixer L’ampla mar dels Sargassos i va publicar dos reculls de relats més abans de morir. Està considerada una de les grans escriptores del segle xx.

«Senzillament, la millor novel·lista anglesa viva.» Al Alvarez, 1974