Traducció del rus d'Àngels Llòria
Microclimes, 6
ISBN: 978-84-95587-84-8
Primera edició: 2011
Pàgines: 166
Preu amb IVA: 14,50 €
En Missaïl té vint-i-cinc anys i ja l’han fet fora de la feina nou vegades. No suporta haver d'estar-se assegut en una habitació, aguantar amonestacions estúpides, copiar i competir amb una màquina d'escriure. El seu pare, l’únic arquitecte de la ciutat, que mai ha construït una sola casa decent, en canvi, considera que això és un treball intel·lectual. Però en Missaïl, també anomenat el Poca Cosa, menysprea aquesta feina i creu que ni tan sols serveix per justificar una vida ociosa i despreocupada. És per això que decideix no tornar a l’oficina i dedicar-se al treball físic. El conflicte del protagonista que Txékhov exposa, amb una amargor esquitxada de moments còmics, a La meva vida, escrit el 1896 en l’època de maduresa després de consagrar-se com a autor, és el reflex d’una de les seves preocupacions cabdals: el debat entre la necessitat imperiosa i vital de la llibertat i la dificultat d’assolir-la.
Anton Pàvlovitx Txékhov (Taganrog 1860-Badenweiler 1904), fill d’un botiguer, va estudiar a l’institut de la seva ciutat natal. Va cursar estudis de medicina a Moscou, on els seus pares s’havien instal·lat ja feia uns anys. Els problemes econòmics familiars el van portar a escriure cròniques satíriques per fer-hi front. Gran innovador tant en el terreny del relat com en el de la dramatúrgia, els seus contes, com L’estepa (1888), El pavelló número 6 (1892) i La dama del gosset (1899), i les seves obres de teatre, entre les quals destaquen La gavina (1896), L’oncle Vània (1897), Les tres germanes (1901) i L’hort dels cirerers (1903), l’han convertit en un dels autors més importants i influents de la història de la literatura. Una història avorrida es va publicar en aquesta mateixa col·lecció.
Traducció del francès d'Anna Casassas Figueras
Microclimes, 5
ISBN: 978-84-95587-77-0
Primera edició: 2011
Pàgines: 90
Preu amb IVA: 11,00 €
Un francès anomenat Descartes concep en somnis i en terres alemanyes el seu Discurs del mètode. Però és a Holanda ―on es podria haver creuat amb el petit Spinoza passejant agafat de la mà del seu pare― que el pensador va escriure i publicar el text que va transformar la filosofia occidental. Sense conèixer-los, el filòsof comparteix una mateixa incertesa essencial amb Shakespeare i Cervantes: tots tres donen testimoni del moment en què la condició humana s'apropia del seu destí. A Una habitació a Holanda ―que és alhora assaig, meditació i biografia― Pierre Bergounioux es pregunta si només lluny, en un context d'exili, la reflexió pot redibuixar el món. La resposta és un inusual i enlluernador recorregut per la història europea en què s'explica com i per què va ser precisament als Països Baixos on va sorgir l'obra que va donar lloc al naixement de la racionalitat contemporània.
Pierre Bergounioux (Brive-la Gaillarde 1949) va estudiar a l'École normale supérieure i l’École des hautes études en sciences sociales i va escriure, sota la direcció de Roland Barthes, una tesi sobre Flaubert. Aficionat a l'entomologia, escultor, autor d'una vasta obra, ha impartit classes a la perifèria de París i en l'actualitat ensenya a l'École nationale supérieure des beux-arts. Ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Roger Caillois i el Grand Prix de littérature de la Société de gens de lettres, tots dos pel conjunt de la seva obra.
Traducció del rus d'Àngels Llòria
Microclimes, 4
ISBN: 978-84-95587-72-5
Primera edició: 2010
Pàgines: 114
Preu amb IVA: 12 €
Una història avorrida recull les notes d’un dels personatges més entranyables de Txékhov: el vell professor de medicina i reconegut científic Nikolai Stepànovitx, que, víctima de l’insomni, ja no és capaç de copsar el sentit de la seva vida. Tot i que si mira enrere la veu «com una bella composició realitzada amb talent», no pot evitar que una malenconia silenciosa i gairebé imperceptible s’apropiï dels seus últims dies i el faci dubtar de la seva visió del món. Relat d’humor subtil en què el distanciament irònic i el dramatisme íntim s’imposen sobre qualsevol possibilitat de rebel·lió, aquest conte del 1889, que inicia l’etapa de maduresa de l’autor, és un mirall de l’univers txekhovià i de l’època. En paraules de Thomas Mann, «Una història avorrida, per mi la més preada d’entre les creacions de Txékhov, és una obra extraordinària i fascinant que, per la seva peculiar calma i tristesa, no té parangó en tota la literatura.»
Anton Pàvlovitx Txékhov (Taganrog 1860- Badenweiler 1904), fill d’un botiguer, va estudiar a l’institut de la seva ciutat natal. Va cursar els estudis de medicina a Moscou, on els seus pares s’havien instal·lat ja feia uns anys. Els problemes econòmics familiars el van portar a escriure cròniques satíriques per fer-hi front. Gran innovador tant en el terreny del relat com en el de la dramatúrgia, els seus contes, com L’estepa (1888), El pavelló número 6 (1892) i La dama del gosset (1899), i les seves obres de teatre, entre les quals destaquen La gavina (1896), L’oncle Vània (1897), Les tres germanes (1901) i El jardí dels cirerers (1903), l’han convertit en un dels autors més importants i influents de la història de la literatura, a qui Tolstoi va definir com «el Puixkin en prosa».
Traducció del francès d'Anna Casassas Figueras
Microclimes, 3
ISBN: 978-84-95587-71-8
Primera edició: 2010
Pàgines: 66
Preu amb IVA: 8 €
Quan el 1927 la revista Europa li demana un relat de viatges, que poc després es publicaria a la col·lecció Portraits de la France, Emmanuel Bove tria Bécon-les-Bruyères. En realitat no fa altra cosa que sortir de casa, ja que durant l’hivern i la primavera de l’any anterior va viure al número 16 del carrer Madiraa d’aquesta localitat. Mentre que els altres escriptors de l’època van dedicar els seus textos a les ciutats i les regions més pintoresques de França, Bove va triar una banlieue parisenca condemnada a la inexistència. Amb el seu irònic i poètic Bécon-les-Bruyères es distanciava del que era considerat literàriament correcte. Elogiat per Rilke i Gide, comparat amb Proust, amb un estil que gairebé sense dir res ho mostra tot, l’autor dirigeix la mirada a la perifèria, a la gent del carrer i, amb l’atenció d’un arqueòleg, qüestiona els objectes, revela els detalls més petits i alhora descobreix en la banalitat quotidiana el que és més real.
Emmanuel Bove (1898-1945) va néixer a París, fill de pare rus i mare luxemburguesa. Va viure una infància difícil, marcada per la necessitat. Als catorze anys va decidir que seria escriptor. El 1924 Colette li va publicar la primera novel·la, Mes Amis, a la qual seguirien, entre d’altres, Armand, La Coalition —que el 1928 va guanyar el Prix Figuière, el més ben dotat de l’època—, Coeurs et Visages i Départ dans la nuit. Va escriure alguns relats que van aparèixer a revistes antifeixistes i el 1942 es va refugiar a Alger. Autor de més d’una trentena de textos, la seva obra va quedar relegada al silenci durant dècades després de la seva mort. Entre els que l’han reivindicat hi ha Raymond Cousse, Christian Dotremont i Peter Handke, i avui Bove és considerat un dels escriptors francesos més significatius del segle xx.
Postfaci de Claudio Magris
Traducció de l'italià de Marta Hernández Pibernat
Microclimes, 2
ISBN: 978-84-95587-61-9
Primera edició: 2010
Primera reimpressió: 2010
Pàgines: 200
Preu amb IVA: 14 €
La crítica italiana ha definit aquest relat-diari com un petit clàssic contemporani. El fil conductor de la narració és l’èxode dels italians de Fiume, ciutat que el 1947 va passar a Croàcia, dins l'antiga Iugoslàvia. Marisa Madieri torna a trobar en la memòria els episodis tràgics i còmics que van marcar la seva infància, les persones amb qui va créixer –com la inoblidable àvia Quarantotto– i l'ambient del Silos de Trieste, «un paisatge vagament dantesc, un purgatori nocturn i boirós», on va viure amb altres refugiats fins que va ser adulta. A mesura que avança el relat, l'escriptura, precisa i subtil, revela una tensió entre la reapropiació del passat i la incertesa del futur, que desemboca en una actitud valenta i generosa davant la vida.
Marisa Madieri (Fiume 1938-Trieste 1996) va abandonar de petita la seva ciutat natal –l'actual Rijeka, a Croàcia–. La seva família es va instal·lar a Trieste, on l'autora va viure des d'aleshores. A més de Verd aigua, va publicar La radura (1992) i contes en antologies i revistes.
Presentació d'Elvio Guagnini
Postfaci de Claudio Magris
Traducció de l'italià d'Anna Casassas Figueras
Microclimes, 1
ISBN: 978-84-95587-60-2
Primera edició: 2010
Primera reimpressió: 2010
Pàgines: 112
Preu amb IVA: 13 €
Un home malalt demana al seu fill que abandoni uns dies les muntanyes on passa l'estiu i que l'acompanyi, potser per última vegada, a l'illa adriàtica en què va néixer. El retrobament en aquell paisatge lluminós, tenyit de records, resulta decisiu per a tots dos. Un d'ells descobrirà el que significa deixar descendència; l'altre afrontarà el sentit de la pèrdua. L'estil elegant i contingut d'aquesta narració, publicada per primer cop el 1942, la converteix en opinió de molts en l'obra mestra de Giani Stuparich. L'illa és, en paraules de Claudio Magris, «un relat magnífic de vida i de mort, no conjurada sinó mirada sense pietat cara a cara».
Giani Stuparich (Trieste 1891-Roma 1961), de mare triestina d'origen jueu i pare istrià, va néixer en el que llavors era el gran port de l'imperi dels Habsburg, fèrtil nus de cultures. Autor de novel·les, assajos i textos autobiogràfics, pertany amb Italo Svevo, Umberto Saba i Scipio Slater a la destacada família dels escriptors triestins. Va estudiar entre Praga i Florència, i en aquesta última ciutat va col·laborar en la revista La Voce. Durant la Primera Guerra Mundial es va allistar com a voluntari a l’exèrcit italià amb el seu germà Carlo, també escriptor. Del 1921 al 1941 va treballar com a professor. Acusat de pertànyer a la resistència, el 1945 les SS el van internar, amb la seva mare i la seva dona, la poeta Elody Oblath, al camp de concentració de San Sabba. Després de la Segona Guerra Mundial va reprendre l'activitat literària i periodística i va treballar amb publicacions com La Stampa i Il Tempo.